Ramon Carreté (1951)
Balma del Cogul
... i posseït qui sap per quina febre interna,
Cuca Traçuda, humil vinclant el cap,
agenollat al fons de la caverna,
creant vares crear-te, alçant-te Home Que Sap.
Un breu poema de ‘Hibris’ (1991),
reeditat ara a ‘Vora el pedrís del trull’ (2019). La “cuca traçuda” seria
l’Homo Faber i l’”home que sap” és, òbviament, l’Homo Sapiens (tot i que, com
deia l’enyorat mestre Jesús Tusón, seria millor anomenar-lo Homo Loquens, “home
que parla”, ja que el llenguatge fou, sens dubte, el seu invent més
revolucionari). El del Cogul, a més, era tot un artista. La imatge de fer “un
petit pas tan important per a la humanitat” –crear art– i haver-lo de fer
humiliant-se, agenollant-se, està inspirada, no cal dir-ho, en les ‘Elegies de
Bierville’ de Carles Riba, en concret la VII, del retorn d’Ulisses: “conec la
cova profunda! […]; per entrar-hi / calen un front humil sota la llinda i un
salt”.
Imatge: reproducció (1908) de les
pintures rupestres epipaleolítiques de Les coves de la Roca dels Moros, al
Cogul (les Garrigues); fons Juli Soler i Santaló, Memòria Digital de Catalunya (Wikimedia
Commons).
Llibertat, amnistia, autodeterminació.
"creant vares crear-te": això ressona dins meu moltíssim, quan no era creativa em menyspreava a mi mateixa. Ja sé que no n'és cap causa evident, però jo ho sentia d'aquesta manera.
ResponEliminaEl pas d'homínid a ésser humà devia ser una evolució llarga i imperceptible, però hi veig dos moments clau: quan es va inventar el llenguatge i quan es va crear la primera obra d'art. Creant aquestes coses, l'ésser humà es creava com a tal. després, aviat, va començar a autodestruir-se.
ResponElimina