Lord Byron - The Isles of Greece

 
George Gordon Byron, Lord Byron (1788-1824)
The Isles of Greece (fragment)
 
[…] And where are they? And where art thou,
My country? On thy voiceless shore
The heroic lay is tuneless now—
The heroic bosom beats no more!
And must thy lyre, so long divine,
Degenerate into hands like mine?
 
’Tis something in the dearth of fame,
Though link’d among a fetter’d race,
To feel at least a patriot’s shame,
Even as I sing, suffuse my face;
For what is left the poet here?
For Greeks a blush—for Greece a tear.
 
Must we but weep o’er days more blest?
Must we but blush?—Our fathers bled.
Earth! render back from out thy breast
A remnant of our Spartan dead!
Of the three hundred grant but three,
To make a new Thermopylae!
 
What, silent still? and silent all?
Ah! no;—the voices of the dead
Sound like a distant torrent’s fall,
And answer, ‘Let one living head,
But one, arise,—we come, we come!’
’Tis but the living who are dumb.  [...]
 
Trust not for freedom to the Franks—
They have a king who buys and sells;
In native swords and native ranks
The only hope of courage dwells:
But Turkish force and Latin fraud
Would break your shield, however broad.
 
Fill high the bowl with Samian wine!
Our virgins dance beneath the shade—
I see their glorious black eyes shine;
But gazing on each glowing maid,
My own the burning tear-drop laves,
To think such breasts must suckle slaves.
 
Place me on Sunium’s marbled steep,
Where nothing, save the waves and I,
May hear our mutual murmurs sweep;
There, swan-like, let me sing and die:
A land of slaves shall ne’er be mine—
Dash down yon cup of Samian wine! [...]
 

Versió lliure meva:
 
[..] On rauen, ells? I ara, on ets tu,
oh pàtria meva? A la riba silent
han emmudit ja els cants heroics...
El cor dels vells herois ja no batega!
La teva lira, tants segles divina,
s’haurà de decandir a les meves mans?
 
Hi ha quelcom, en la pèrdua de l’honor
vinculat a una raça encadenada,
que al patriota l’omple de vergonya,
i fins, quan canto, em fa enrogir les galtes.
Car, què hi troba tan sols, aquí, el poeta?
Oprobi per als grecs, plors per a Grècia.
 
Hem de plorar esperant dies millors?
Ens hem d’avergonyir? Els antics són morts.
Torna’ns, oh terra, torna’ns del teu si
les despulles dels nostres morts d’Esparta!
D’aquells tres-cents, torna’ns-en tan sols tres,
per aixecar de nou unes Termòpiles!
 
Què, encara callen? Callen? Callen tots?
Ah, no! Les veus dels herois antics morts
ressonen com cascada d’un torrent,
dient:“Que un cap tan sols, que un cap revisqui
i que s’alci, i ja venim, ja venim!
Són els vius, tan sols els vius, els que callen! [...]
 
Per l’alliberament no us refieu dels francs:
ells tenen reis que compren i que venen.
En els rengles natius, en l’espasa nativa,
és on rau l’esperança del coratge!
Mes la força del turc i el frau llatí
us trencaran l’escut, tot i que és ample.
 
Ompliu fins dalt la copa de vi sami,
i que les verges dansin sota l’ombra!
Veig com brillen de glòria llurs ulls negres;
però, mirant les noies enardides,
els meus s’omplen de llàgrimes ardents,
perquè aquests pits hauran de nodrir esclaus.
 
Deixeu-me a Súnion, el penyal marmori,
on res, tret de les ones i de mi,
pugui escoltar els nostres laments mutus.
Com un cigne, deixeu que hi canti i mori:
una terra d’esclaus no ha de ser mai la meva...
Aboquem-hi la copa de vi sami! [...]
 

Versió lliure meva d’un fragment d’aquest conegut poema de Lord Byron que surt al cant tercer del seu “Don Juan” (1819). El protagonista ha naufragat i és acollit per unes noies en una illa grega de les Cíclades, on es refà. En aquest llarg cant, Byron expressa les seves pròpies idees sobre la situació de Grècia, dominada per l’Imperi Otomà. Com és sabut, ell mateix es va allistar i va prendre part activa en la guerra per la independència grega (1821-1830), conflicte en què Grècia comptava amb el suport teòric d’Anglaterra, França i Rússia, que volien afeblir els turcs però controlar el territori fent-ne un protectorat. Byron va morir de malària a Mesolonghi el 1824, sense veure assolida la independència del país que estimava.

Imatges (Wikimedia Commons): a) Thomas Phillips, Portrait of Lord Byron, oli sobre tela (1813), Newstead Abbey, Nottinghamshire, Anglaterra.– b) Theodoros Vryzakis, Byron a Missolonghi, oli sobre tela (1861), Galeria Vacional, Atenes, Grècia.– c) Joseph-Denis Odevaere, Byron al seu llit de mort, oli sobre tela (1826), Groeningemuseum, Bruges, Bèlgica.– d) Grafitti que Byron va deixar, com un turista més, en una de les columnes del temple de Poseidó a Súnion, Grècia.

 
Amnistia i llibertat per als presos polítics, els exiliats, els processats i els represaliats.