Verlaine - La lune blanche

Paul Verlaine (1844-1896)
La lune blanche
 

La lune blanche

Luit dans les bois ;

De chaque branche

Part une voix

Sous la ramée...

Ô bien aimée.

 

L'étang reflète,

Profond miroir,

La silhouette

Du saule noir

Où le vent pleure...

Rêvons, c'est l'heure.

 

Un vaste et tendre

Apaisement

Semble descendre

Du firmament

Que l'astre irise...

C'est l'heure exquise.  

 

[La bonne chanson, 1870]

 

         La lluna blanca

 

La lluna blanca

pel bosc llueix;

de cada branca

una veu creix

per la brancada...

Oh, estimada.

 

L’estany perfila, 

mirall pregon,

la silueta

del salze fosc 

on el vent plora...

Del somni és l’hora.

 

La vasta i tendra

pau de la ment 

es vol desprendre   

del firmament,   

pel sol tenyida...  

L’hora exquisida. 

 

Maldestra versió meva d’aquest poemet verlainià; vet ací una traducció, també meva, més literal en prosa:
 
La lluna blanca llueix dintre els boscos; de cada branca en surt una veu sota les fulles... Oh, benamada. / L’estany reflecteix, mirall profund, la silueta del salze negre on el vent plora... Somniem, és l’hora. / Un vast i tendre apaivagament sembla davallar del firmament que l’astre irisa... És l’hora exquisida.
 
Entre 1892 i 1898, el compositor Gabriel Fauré va musicar aquest i altres poemes de La bonne chanson per a veu i piano.

Imatges (Wikimdia Commons): Fredéric Bazille, Retrat de Paul Verlaine, oli sobre tela (1867), Galerie Chichio Haller, Zuric; Janus La Cour, Nit de lluna plena amb el riu vora el mar, oli sobre tela (1892), Aarhus Radjus, Dinamarca.

Amnistia i llibertat.