Joan Casas i Vila (Joan Misterio)
Les caramelles (1920)
Al cel brillaven milers d'estrelles,
era de Pasqua l'hermosa nit,
al vent llançaven les caramelles
cançons alegres entre el brogit.
Quan el meu nòvio, que era el solista
de l'Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista,
estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó
les dolces notes d'eixa cançó:
«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»
Quan acabaren les caramelles,
va haver-hi un xàfec d'aplaudiments,
i les guarnides i altes cistelles
quedaren plenes en pocs moments.
Vaig dar d'ous frescos dotzena i mitja,
i un be i un ànec al meu xicot,
mentre li deia, plena de ditxa:
«Ves si t'estimo, que t'ho donc tot».
Petons anava tirant-li jo,
i ell em cantava amb molta il·lusió:
«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»
Al segon dia de Pasqua anaren
a Badalona a menjar-se el be,
i en tornar al vespre tots ells passaren
formats com sorges pel meu carrer.
Amb grans forquilles a molts se'ls veia,
i el meu tocava l'acordió,
i fent el murri l'ullet em deia:
«Tot el que vulguis et toco jo».
I així cantava molt dolçament
fent filigranes amb l'instrument:
«Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d'amor ardent el meu cor sent un goig diví!
Que és gran l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs soleta amb mi. Ai, sí!»
Ahir vaig poder sentir aquesta cançó cantada per Núria Feliu. El quadre de casas, com la majoria dels d'ell, és molt bucòlic i maco. Bona Pasqua!
ResponEliminaGràcies, igualment!
Elimina