POETES DE
BALSARENY
on ahir jugava jo
amb brancals de vinya
i barraques de pedra
fetes amb pols i suor.
i com un heroi conqueridor,
el pont llevadís travessava
amb la fona penjada en un cantó.
els cinc dits de la llegenda,
d’història o superstició,
la petita sargantana o el salt del llangot.
netes de contaminació,
d’abelles obreres
xuclant la mel del romaní i el timó.
que, tenyit amb cendres,
en prenia la grogor:
Serrat del Maurici, on ahir jugava jo.
Aquella nina de drap
Avui fa molts
anys
que un tren deixava
amb el seu xiular
tot un grapat de jocs,
l’escola, la mestra i
aquella nina de drap.
Amb un plor
sofert i callat,
els ulls enganxats al vidre,
ningú es va adonar
de com ploraves tu i
aquella nina de drap.
Adéu,
infantesa
amb camps d’olivars
i cases pintades amb calç,
les figues de moro, la plaça
i aquella nina de drap.
Avui ja fa
uns anys
una terra nova
que estimes i t’ha estimat,
una altra nina et donava:
mirant-la, et recorda
aquella nina de drap.
[Publicat al Sarment, març de 1988]
L’emblemàtica veu del “Bon dia, Balsareny!” de Ràdio
Balsareny, corresponsal de premsa i col·laborador del butlletí Sarment des dels seus orígens fa 45 anys,
en Josep Gudayol i Puig, també ha escrit
molts poemes, que han vist la llum en publicacions diverses, tot i que encara
no els ha aplegat mai en volum. D’aquests dos poemes, el primer, després de
publicat al Sarment el 1987, va
aparèixer a l’antologia Merlets: poemes
de gent de Balsareny (CCB, 1992).
que un tren deixava
amb el seu xiular
tot un grapat de jocs,
l’escola, la mestra i
aquella nina de drap.
els ulls enganxats al vidre,
ningú es va adonar
de com ploraves tu i
aquella nina de drap.
amb camps d’olivars
i cases pintades amb calç,
les figues de moro, la plaça
i aquella nina de drap.
una terra nova
que estimes i t’ha estimat,
una altra nina et donava:
mirant-la, et recorda
aquella nina de drap.
El segon, també publicat al Sarment el
1988, però escrit molt abans, l’explicava així el seu autor: «El tema de la
immigració en una dècada, la dels seixanta, feia omplir línies i línies de
lletra impresa als diaris de més tirada d’aquells anys. Avui, tot intentant posar
en ordre un pilot de paperam, he trobat, arrugat i gairebé estripat, un simple
i senzill foli, i amb ell aquests també oblidats i senzills versos, dedicats en
aquella ocasió a la meva companya, però que naturalment poden ser
generalitzats.» Sobre la destinatària del poema, Maria Josefa Pulido Arévalo, que ens va deixar el 2017, vegeu aquests
enllaços: «L’altre
valor» i «Gràcies
per tot, Josefa», corresponents al Sarment
de maig i al de de setembre de 2017.

A mi aquesta nina de drap em fa pensar en la pèrdua de la infantesa, més que no pas en una persona que emigra. Jo també tinc una nova nina de drap.
ResponEliminaJa saps que la força de la poesia fa que el receptor hi pugui llegir coses diferents de les que preveia l'emissor. La nina de drap, per a l'autor, funcionava una mica com el correlat objectiu d'Eliot, o la magdalena de Proust: que un objecte et faci evocar una sensació, et provoqui una emoció.
Elimina