Poetes de Balsareny: Josep Gudayol

POETES DE BALSARENY
 

Josep Gudayol i Puig (1937)
Ahir hi jugava jo
 
Serrat del Maurici
on ahir jugava jo
amb brancals de vinya
i barraques de pedra
fetes amb pols i suor.
 
Damunt d’un cavall de canya
i com un heroi conqueridor,
el pont llevadís travessava
amb la fona penjada en un cantó.
 
La copa treballada en la pedra,
els cinc dits de la llegenda,
d’història o superstició,
la petita sargantana o el salt del llangot.
 
Primaveres llunyanes,
netes de contaminació,
d’abelles obreres
xuclant la mel del romaní i el timó.
 
Muntanya de fenàs florit
que, tenyit amb cendres,
en prenia la grogor:
Serrat del Maurici, on ahir jugava jo.
 
         [Publicat al Sarment, setembre 1987]
 

Aquella nina de drap
 
Avui fa molts anys
que un tren deixava
amb el seu xiular
tot un grapat de jocs,  
l’escola, la mestra i
aquella nina de drap.
 
Amb un plor sofert i callat,
els ulls enganxats al vidre,
ningú es va adonar
de com ploraves tu i
aquella nina de drap.
 
Adéu, infantesa  
amb camps d’olivars
i cases pintades amb calç,
les figues de moro, la plaça
i aquella nina de drap.
 
Avui ja fa uns anys
una terra nova
que estimes i t’ha estimat,
una altra nina et donava:
mirant-la, et recorda
aquella nina de drap.
 
         [Publicat al Sarment, març de 1988]
 
L’emblemàtica veu del “Bon dia, Balsareny!” de Ràdio Balsareny, corresponsal de premsa i col·laborador del butlletí Sarment des dels seus orígens fa 45 anys, en Josep Gudayol i Puig, també ha escrit molts poemes, que han vist la llum en publicacions diverses, tot i que encara no els ha aplegat mai en volum. D’aquests dos poemes, el primer, després de publicat al Sarment el 1987, va aparèixer a l’antologia Merlets: poemes de gent de Balsareny (CCB, 1992). 

El segon, també publicat al Sarment el 1988, però escrit molt abans, l’explicava així el seu autor: «El tema de la immigració en una dècada, la dels seixanta, feia omplir línies i línies de lletra impresa als diaris de més tirada d’aquells anys. Avui, tot intentant posar en ordre un pilot de paperam, he trobat, arrugat i gairebé estripat, un simple i senzill foli, i amb ell aquests també oblidats i senzills versos, dedicats en aquella ocasió a la meva companya, però que naturalment poden ser generalitzats.» Sobre la destinatària del poema, Maria Josefa Pulido Arévalo, que ens va deixar el 2017, vegeu aquests enllaços: «L’altre valor» i «Gràcies per tot, Josefa», corresponents al Sarment de maig i al de de setembre de 2017.

De fet, la idea d’aquell llibret, Merlets, de fer una breu antologia de poetes del nostre poble, la va reprendre en Gudayol al Sarment de gener de 2019, i és doncs en certa manera el seu impuls el que ha inspirat aquesta secció. La foto d'en Josep, de Jordi Vilanova, correspon a l’entrevista que ell mateix li va fer al Sarment de gener de 2020, a la qual us remetem, i que podeu llegir íntegra aquí.