Josep Riera Pladevall
(1905-1980)
Si…
Tres anys i escaig comptes ara,
que, filleta, són ben poc,
per entendre el que el teu pare
voldria dir-te, i no pot.
Mes avui que les padrines
et diran que és el teu sant
i sentiràs paraules fines
dites per gent que ja és gran,
escolta el que et diu el pare
des de dins de la presó,
on no el tancaren per lladre
ni per anar contra raó.
Si veus que la mare plora,
que segur que ho fa per mi,
ves-te’n a la seva vora
i li dius, baixet, així:
«No ploreu, que soc petita
i no entenc els vostres plors,
que no em punxen gens ni mica
les espines de les flors.
I avui que és la meva festa
i de les padrines també,
us vull veure alta la testa
i una rialla heu de fer.»
La gràcia d’aquest somriure
fet per la mare en nom meu
serà el bes del que no és lliure
per trobar-se al costat teu.
Presó Model, 15 d’agost de 1940
(Dedicat a Balsareny, el meu poble)
Si tu en vols dir,
però no vols que en diguin,
i els retrets et fan sofrir
vinguin d’on vinguin.
Si la cara se’t posa tota encesa
quan li fan un afront de baixa llei,
de paraula, o bé amb lletra impresa,
i mitges veritats per tot servei.
Si t’agrada proclamar les excel·lències
d’un lloc i un poble que creus teu
i et plau acceptar-ne les vigències
que el temps ha llegat a profit seu.
Si maldes per evitar les descurances
i voldries tot a lloc, i clar, i net;
i mai has perdut les esperances
de veure’t respectat en el teu dret.
Si poses el coll, el pit, l’espatlla
i tot el seny de cara al seu progrés,
i et dol que uns passin de la ratlla
i uns altres s’ho mirin com si res.
Si a tu et roba hores de somni
pensar quant faries en bé seu,
no t’atabalis amb aquest exordi.
Digne ets de dir: El poble meu.
però no vols que en diguin,
i els retrets et fan sofrir
vinguin d’on vinguin.
Si la cara se’t posa tota encesa
quan li fan un afront de baixa llei,
de paraula, o bé amb lletra impresa,
i mitges veritats per tot servei.
Si t’agrada proclamar les excel·lències
d’un lloc i un poble que creus teu
i et plau acceptar-ne les vigències
que el temps ha llegat a profit seu.
Si maldes per evitar les descurances
i voldries tot a lloc, i clar, i net;
i mai has perdut les esperances
de veure’t respectat en el teu dret.
Si poses el coll, el pit, l’espatlla
i tot el seny de cara al seu progrés,
i et dol que uns passin de la ratlla
i uns altres s’ho mirin com si res.
Si a tu et roba hores de somni
pensar quant faries en bé seu,
no t’atabalis amb aquest exordi.
Digne ets de dir: El poble meu.
que, filleta, són ben poc,
per entendre el que el teu pare
voldria dir-te, i no pot.
Mes avui que les padrines
et diran que és el teu sant
i sentiràs paraules fines
dites per gent que ja és gran,
escolta el que et diu el pare
des de dins de la presó,
on no el tancaren per lladre
ni per anar contra raó.
Si veus que la mare plora,
que segur que ho fa per mi,
ves-te’n a la seva vora
i li dius, baixet, així:
«No ploreu, que soc petita
i no entenc els vostres plors,
que no em punxen gens ni mica
les espines de les flors.
I avui que és la meva festa
i de les padrines també,
us vull veure alta la testa
i una rialla heu de fer.»
La gràcia d’aquest somriure
fet per la mare en nom meu
serà el bes del que no és lliure
per trobar-se al costat teu.
El primer poema va ser publicat al programa de la festa
dels Traginers el 16 de febrer de 1974; i juntament amb el segon, dedicat a la seva filla, quaranta
anys després de ser escrit, ho va ser en el recull Escrits d’un temps... d’una vida (1980); pòstumament, tots dos, en el recull Merlets: poemes de gent de Balsareny (CCB,
1992). Em sembla que els dos poemes defineixen molt bé com era i com pensava aquell gran
home. Recordo amb emoció el Josep com dirigia l’aleshores novell grup de teatre
La Lluerna els anys 1968-1970, quan vam muntar, entre altres, El poema de Nadal de J. M. de Sagarra
(ell mateix en va recitar el cant final). En Riera també havia participat des
dels anys 50 amb l’Esbart Dansaire, el Bastoners, la Cavalcada dels Reis, les sardanes, els Amics dels Castells, la Festa dels Traginers... Va
ser un puntal de la cultura, sempre compromès a col·laborar amb altres
balsarenyencs (Llorenç Planes, Francesc Llimargas, Joan Serarols, entre tants més) en tot
allò que ajudava a fer poble i fer país en aquells temps difícils.
Imatges: Josep Riera Pladevall als anys 60, detall d'una foto de l’arxiu de Jordi Planes; portada del seu llibre de 1980.
Quines persones més valuoses teniu a Balsareny! Molt macos tots dos poemes.
ResponEliminaCada poble té els seus referents, gent que han treballat de valent per un ideal noble, sense esperar, ni rebre'n, res a canvi. Alguns, a més, han deixat una obra sòlida, i aquesta ha perdurat en el temps, ni que sigui en un prestatge poc fressat d'alguna biblioteca; per això em sembla just dedicar-los un record de tant en tant i així fer-los reviure una mica en els seus versos.
Elimina