Carreté - Fra Jacob d'Hongria

Ramon Carreté (1951)
Fra Jacob d’Hongria
 
Pastorets que amb gran recel
malviviu a la muntanya,
en record de vostra fe
fou Bon Pastor el Fill del Pare,
i Pastors els cardenals
de capel roig escarlata
(com la sang dels innocents
o el llengoteig de les flames),
i els canonges de ciutat
i els capellans de muntanya,
i el Pontífex, d’oripells
enllustrats fins la tiara;
—i també aquells Pastorets
de mitjana edat picarda,
sobreeixint pel camí ral
potser farts de passar gana,
que, de Tours i d’Orleans
arborant a sac Croada
contra el Turc del Vaticà
i els soldans de feu i alcàsser
i els valís de catedral
i els imams de col·legiata,
saquejaren monestirs
i palaus desmantellaren,
venerant de Mafumet
lleis, i d’Al·là, més humanes;
fins que, esverat l’aviram,
encalçats per reina Blanca,
amb els bisbes i castlans,
genets, infants i monarques,
i proscrits pel Jugador
—tafur de cartes marcades—
que al tauler del nostre escac
peces mou tan delicades
amb somriure indiferent
o amb rancor a la mirada,
de Marsella vora el port
—Nostra Dona de la Guarda!—
i a Aigüesmortes foren morts
amb mestresses i quitxalla,
i cremaren com tions,
d’escarment, a les fogaines
del Pontífexs i els prelats
i el Pastor que els pasturava.
Qui es mogui un badall de grill
al retrat no hi tindrà entrada.
 

Publicat a Hibris (1991). Fra Jacob d’Hongria (o Jacques, dit "Maître de Hongrie"), un monjo cistercenc hongarès establert a Flandes, va promoure l’any 1251 un aixecament popular en saber que la setena Croada, empresa pel rei Lluís IX de França, havia fracassat i el rei havia estat fet presoner. L’aixecament s’emmarca en les condicions de misèria i fam que patien els camperols, que eren la majoria de la població i en canvi es veien exclosos de tots els estaments del poder. Fra Jacob va predicar que la Verge li havia revelat que els rics no podrien mai alliberar Jerusalem, tasca que estava reservada als pobres pastors i camperols, perquè els poderosos –reis, nobles, papes, bisbes, cardenals, abats–s’aprofitaven dels pobres i a la Croada sols buscaven beneficis econòmics. Amb les seves prèdiques va aconseguir aplegar a Flandes, Brabant i la Picardia la “Croada dels Pastorets”, un exèrcit de 30.000 persones desesperades que van començar una marxa d’Amiens cap a París. Allà van aconseguir ser rebuts per la reina Blanca de Castella, mare de Lluís IX, a qui van comunicar llur decisió d’anar a Jerusalem per tal de conquerir-la i alliberar el monarca. La reina els va fer bona cara, però tant ella com les autoritats feudals i religioses ja van veure el risc social que representava aquella turba descontrolada, i amb bones paraules i vagues promeses els van fer fora de la ciutat.
 
Mentre baixaven cap a Marsella per embarcar-se cap a Terra Santa, noves fornades de revoltats hi confluïen des de tot el país; aviat ja passaven de 50.000, sumant els diferents grups, que provocaven greus conflictes arreu per on passaven. La reina Blanca els va fer excomunicar, però això no va frenar l’expansió del moviment: a Rouen van tirar uns monjos al Sena; a Tours van assaltar monestirs; a Orléans van atacar el bisbe i la Universitat; a Bordeus van saquejar la ciutat; fins i tot van incendiar el call de Bourges i hi van fer una massacre de jueus. Als afores d’aquesta ciutat hi va haver una batalla en què les tropes reials van matar fra Jacob. però pertot arreu continuaven sortint fornades de revoltats, fins i tot a Renània i al nord d’Itàlia. A la llarga, però, la repressió de l’exèrcit els va anar delmant. Els que van arribar als ports de Marsella i d’Aigüesmortes van ser fets presoners, torturats i ajusticiats. Molt pocs van aconseguir embarcar-se, alguns cap a Anglaterra, d’altres cap a Acre.  
 
Setanta anys més tard hi va haver una segona Croada de Pastorets, aquesta encara més de caire antisemita: el 1320, un jove pastor de Normandia va dir que se li havia aparegut l’Esperit Sant i que li havia dit de menar una croada contra els sarraïns de la península Ibèrica. Malgrat ser excomunicats pel papa Joan XXII d’Avinyó, molts van travessar els Pirineus pel camí de Sant Jaume i van assaltar el call jueu de Monclús, on van matar 300 persones, i ho van provar a Barbastre, però van ser rebutjats. Perseguits pel rei Jaume II d’Aragó, se’n van tornar a Occitània, on van atacar els calls d’Albi i Tolosa de Llenguadoc, però van ser derrotats a Carcassona.  
 
Els dos versos inicials remeten, és clar, a una cançó de Nadal molt popular, i els dos finals fan al·lusió a una frase feta castellana (“el que se mueva no sale en la foto”) que si no m’erro va fer servir algun cop un ínclit polític andalús. La locució “un badall de grill”, sinònim d’“un pèl” en el sentit d’un espai mínim en frases com “li ha vingut d’un pèl”, la vaig aprendre del Pepet Orriols, que a part de moltes altres virtuts,  tenia un vocabulari molt ric. La idea del jugador d’escacs celestial ve de dos sonets ben coneguts de Jorge Luis Borges.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) la Croada dels Pastorets, en una miniatura d’un còdex del segle XV; b) placa commemorativa de l’assalt dels “Pastourels” a Orléans l’11 de juny de 1251.

Amnistia i Llibertat.