Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

divendres, 5 de març del 2021

 
Juan del Encina (1468-1529)
No te tardes que me muero
 
No te tardes que me muero,
carcelero,
no te tardes que me muero.
 
Apresura tu venida
porque no pierda la vida,
que la fe no está perdida.
Carcelero,
no te tardes que me muero.
 
Bien sabes que la tardança
trae gran desconfiança;
ven y cumple mi esperança.
Carcelero,
no te tardes que me muero.
 
Sácame desta cadena,
que recibo muy gran pena,
pues tu tardar me condena.
Carcelero,
no te tardes que me muero.
 
La primer vez que me viste
sin te vencer me venciste;
suéltame, pues me prendiste.
Carcelero,
no te tardes que me muero.
 
La llave para soltarme
ha de ser galardonarme,
proponiendo no olvidarme.
Carcelero,
no te tardes que me muero.
 
Y siempre cuanto vivieres
haré lo que tú quisieres
si merced hacerme quieres.
Carcelero,
no te tardes que me muero. 

 
Un poema d’amor de Juan del Encina, en què la presó és metàfora de l’amor insatisfet; i l’escarceller és la dama que li té el cor presoner. Dissortadament, hi ha altres escarcellers menys cordials. 


Imatges (Wikimedia Commons): Juan del Encina, bust modern a León; portada del 'Cancionero' de Juan del Encina (1496); Francesco del Cossa (1436-1487), ‘Al·legoria de l’Abril: el triomf de Venus’. Fresc, Palazzo Schifanoia, Ferrara.
Amnistia i Llibertat.


2 comentaris:

  1. Aquest "me muero" té relació amb quan d'un àpat es diu "está de muerte"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec, això que dius és un modisme castellà relativament recent. El tòpic de la mort per amor ja ve de l'antiguitat clàssica, i és recurrent entre els trobadors i des dels prerenaixentistes fins als romàntics.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.