Jaume Aragall - E lucevan le stelle - Liceu 91

Giacomo Puccini / Giuseppe Giacosa / Luigi Illica
E lucevan le stelle
 
E lucevan le stelle
ed olezzava la terra.
Stridea l'uscio dell'orto
e un passo sfiorava la rena.
Entrava ella fragrante,
mi cadea fra le braccia...
O dolci baci, o languide carezze,
mentr'io fremente
le belle forme disciogliea dai veli!
Svanì per sempre il sogno mio d'amore!
L'ora è fuggita
e muoio disperato...
E non ho amato mai tanto la vita!
 
De Tosca (1900), amb llibret de Giacosa i Illica i música de Giacomo Puccini.
 
I lluïen els estels
 
I lluïen els estels
i la terra feia olor.
La porta de l’hort grinyolava
i uns passos fregaven la sorra.
Entrava ella, flairosa,
es llançava als meus braços...
Dolços petons, oh lànguides carícies,
mentre jo, tremolós,
descobria el seu cos entre els vels!
El meu somni d’amor se m’ha esvaït per sempre!
L’hora ha fugit
i moro desesperat...
i mai no havia estimat tant la vida! 

Versió lliure meva d’aquesta òpera que avui dimecres els Amics de l’Òpera de Sabadell presenten al Kursaal a Manresa en un dels seus excel·lents muntatges. El famosíssim “Adéu a la vida” que sempre fa posar la carn de gallina. L’ha cantat tothom, des de Caruso i Di Stefano, des de Del Monaco a Lanza, des de Kraus a Pavarotti i Plácido fins a Alagna... Però jo em quedo amb el record d’haver-la vist i sentit per Jaume Aragall l’any 1991, quan va obsequiar el públic amb un bis. Com deia Cavaradossi després de la tortura, “L'alba vindice appar / che fa gli empi tremar! / Libertà sorge, / crollan tirannidi!” (Neix l’alba victoriosa, / que els malvats fa tremolar! Torna la llibertat, / s’enfonsen les tiranies!).  

Imatges (Wikimedia Commons): fotografia de Giacomo Puccini; cartell de Tosca. Vídeo (Youtube): Jaume Aragall al Liceu el 1991. 
 
Amnistia i Llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els represaliats.