Michelangelo - Se'l foco al tutto nuoce

Michelangelo Buonarroti (1475-1564)
Se’l foco al tutto nuoce
 
Se ’l foco al tutto nuoce,
e me arde e non cuoce,
non è mia molta, né sua men virtute,
ch’io sol truovi salute,
qual salamandra, là dove altri muore;
né so chi in pace a tal martir m’ha volto.
Da te medesma il volto,
da me medesmo il core
fatto non fu, né sciolto
da noi fia mai il mio amore:
più alto è quel Signore,
che ne’ tu’ occhi la mia vita ha posta.
S’io t’amo, e non ti costa,
perdona a me, com’io a tanta noia
che fuor di chi m’uccide vuol ch’io muoia.
 
Madrigal 13 del Canzoniere en l’edició de Maria Chiara Tarsi, 122 en l’edició de Girardi. Versió meva lliure:
 
Si el foc tot ho devasta
i a mi em crema i no em gasta,
no més de mi ni menys d’ell és virtut  
que trobi jo salut,
com salamandra, allà on tot altre hi mor;
no sé qui en pau m’ha dut al turment vostre.
Ni vós mateixa el rostre,   
ni jo el cor, no els hem fet;  
i així tampoc desfet
mai de nosaltres sigui el meu amor:
més fort és el senyor
que en vostres ulls ma vida duu a la posta.
Si us estimo, i no us costa,   
vulgueu-me perdonar, com jo al desori
que lluny de qui m’occeix vol que jo mori.
 
Si l’entenc bé, el madrigal parla de la consistència del lligam de l’amor i la passió, representats amb la metàfora del foc. El foc ho destrueix tot, però no destrueix el meu cor, que sobreviu com la salamandra (que els bestiaris antics deien que no moria); i això no és mèrit meu ni demèrit de la flama, sinó d’Amor, que m’envia aquest turment inacabable. Ni tu, estimada, vares fer el teu rostre tan bell, ni jo vaig fer el meu cor tan enamoradís, i per això el lligam que uneix el meu cor als teus ulls no pot ser deslligat per ningú. El poderós senyor que ho regeix tot plegat, Amor, és qui ha posat la meva vida en els teus ulls; per tant, estimada, tingues pietat de mi, així com jo perdono aquest tirà que fa que, paradoxalment, jo mori d’amor si m’allunyo del teu rostre, que és tanmateix qui em mata quan el miro. Miquel Àngel era genial com a arquitecte, pintor i escultor, però també com a poeta.
 
Imatge (Vikimedia Commons): Al·legoria de l’Aurora, marbre (1524-27) a la tomba de Lorenzo de’ Medici, duca di Nemours: Cappelle Medicee, Sagrestia Nuova della Basilica di San Lorenzo, Florència.
 
Amnistia i llibertat.