William Shakespeare (1564-1616)
The Merchant of Venice (fragment)
It droppeth as the gentle rain from heaven
Upon the place beneath: it is twice blest;
It blesseth him that gives and him that takes:
'Tis mightiest in the mightiest: it becomes
The throned monarch better than his crown;
His sceptre shows the force of temporal power,
The attribute to awe and majesty,
Wherein doth sit the dread and fear of kings;
But mercy is above this sceptred sway;
It is enthroned in the hearts of kings,
It is an attribute to God himself;
And earthly power doth then show likest God's
When mercy seasons justice. Therefore, Jew,
Though justice be thy plea, consider this,
That, in the course of justice, none of us
Should see salvation: we do pray for mercy;
And that same prayer doth teach us all to render
The deeds of mercy.
[Act IV, scene I]
cau com la dolça pluja des del cel
sobre la terra, i és dos cops beneïda:
beneeix qui la dona i qui la rep.
És el més gran poder del poderós:
millor que la corona per a un rei,
que al ceptre té la força temporal,
l’atribut de respecte i majestat,
que als altres reis fa tremolar de por;
però la pietat val més que el ceptre:
entronitzada al mateix cor dels reis,
és l’atribut de Déu mateix, i fa
que el poder terrenal sembli diví
quan la mercè tempera la justícia.
Doncs pensa que, si justícia pledeges,
cap dels presents, en estricta justícia,
no es pot salvar, i hem d’implorar mercè;
i és aquest prec, els que a tots ens ensenya
a ser també clements.
Els arguments que Pòrcia, en el paper de doctor en lleis, addueix sobre la necessitat de ser clements, en la causa que Shylock presenta contra Antonio davant el Dux de Venècia. En català hi ha magnífiques traduccions d’aquesta comèdia de Shakespeare (Magí Morera, Joan Puig i Ferreter, Josep M. de Sagarra, Salvador Oliva, Joan Sellent), però no les he tingut davant en confegir aquesta meva modesta aproximació.
Imatges (Wikimedia Commons): John Gilbert, Scene of The Merchant of Venice, oli sobre tela (1865), Birmingham Museums Trust; Maurycy Gottlieb, Szylok i Jessyka, oli sobre tele (1876), del Catàleg de pintures poloneses sostretes de Polònia durant l’ocupació alemanya (1939-1945), de Wladyslaw Tomkiewicz, Ministeri de Cultura de i Art, Varsòvia, 1950; Laura Valentine, portada d’una edició nord-americana de 1882 de The Merchant of Venice; Congress Library, Washington.
Amnistia i Llibertat.
Ser piadós i complaent, que deia Forster, és tan recomanable com difícil. "Venjar-se és de febles, perdonar és de forts, ignorar és d'intel·ligents", he llegit alguna vegada. "Si t’odien i tu no et permets l’odi", deia Rudyard Kilpling a "Si".
ResponEliminaTens tota la raó, Helena. I Forster també: no és gens fàcil, i menys amb qui et fa mal o te'n vol fer. Això de parar l'altra galta per no ser igual que qui t'agredeix, què vols que et digui, deu tenir un límit. Però a Shylock no li demanaven això, sinó que posés la compassió per davant de l'exigència de l'estricte compliment d'un acord privat, injust i cruel, imposat aprofitant-se de la necessitat de l'altre. I Pòrcia hi va reeixir basant-se també en l'estricta literalitat de l'acord, que Shylock no havia previst en tots els detalls complementaris. Val a dir que la comèdia té característiques clarament racistes, en el tractament del personatge i del seu entorn; i els muntatges moderns tendeixen a matisar-ne el context social (sense excloure que, com a personatge teatral, tots els grans actors s'hi lluirien, igual que amb altres malvats, com Ricard III o Lady Macbeth).
Elimina