Li Quingzhao . Al so de 'La branca del pruner'

 
Li Qingzhao (1083-1151)
Al so de ‘La branca del pruner’
 

S’ha esvaït el perfum del lotus vermell,

l’estora de bambú a la tardor es refreda.

Em trec el meu vestit de seda

i pujo a la barca tota sola.

Qui m’envia un missatge

brodat enmig dels núvols?

Quan l’ànec salvatge retorna,

la claror de la lluna omple la cambra de ponent.

Les flors marcides llisquen

pel riu, que flueix sempre,

igual que el nostre amor.

Dos llocs tan allunyats,

i una tristesa tan fonda:

que, quan els ulls ja no ploren,

encara em fereix el cor.

 

Considerada la primera poetessa xinesa, cantava les penes d’amor i les desgràcies del seu país, que patia una llarga guerra civil durant la Dinastia Song. Se’n conserven un centenar de poemes. Modernament, hom ha posat el seu nom a un dels cràters de Venus. D’aquest i d’algun altre hi ha una excel·lent versió catalana de Manel Ollé; jo me n’he fet la meva pròpia, ben lliurement, a partir de sengles versions al castellà, el francès i l’anglès. Imatge: Retrat de Li Qingzhao asseguda en una roca. Museu de Palau, Pequín.