Stevenson - The far-farers

 

Robert Louis Stevenson (1850-1894)

The far-farers

 

The broad sun, 

The bright day: 

White sails 

On the blue bay: 

The far-farers 

Draw away.

 

Light the fires 

And close the door. 

To the old homes, 

To the loved shore, 

The far-farers 

Return no more.

 

 

Els que van lluny

 

És ample el sol,

llueix el dia;

blanques les veles,

blava badia:

els que lluny marxen

salpen, fan via.

 

Encén els focs,

tanca la porta.

Ni a llars antigues,

ni a pairal costa,

els que lluny marxen

mai més no tornen.

Versió lliure meva. L’escocès R. L. Stevenson, a més de gran novel·lista (L’illa del tresor, L’estrany cas del Dr. Jeckill i Mr. Hyde, Fletxa negra...) va ser un bon poeta de temes amorosos i mariners, però també infantils, humorístics i folklòrics. Malalt de tuberculosi, després de viatjar per França i el Estats Units, i d’estar en sanatoris a Suïssa i Anglaterra, va decidir anar-se’n a viure a la Polinèsia amb la seva esposa. Va morir a Samoa als 44 anys d’una hemorràgia cerebral. 

Imatges (Wikimedia Commons): Henry Walter Barnett, Retrat de Robert L. Stevenson (1894), State Library of New South Wales; George Herbert McCord (1848-1909): Port de Nova York, oli sobre tela (1909).

Amnistia i llibertat.