Guinizzelli - Lo vostro bel saluto

 

Guido Guinizzelli (1230-1276)
Lo vostro bel saluto
 
Lo vostro bel saluto e ’l gentil sguardo
che fate quando v’encontro, m’ancide:
Amor m’assale e già non ha reguardo
s’elli face peccato over merzede,

ché per mezzo lo cor me lanciò un dardo
ched oltre ’n parte lo taglia e divide;
parlar non posso, ché ’n pene io ardo
sì come quelli che sua morte vede.

Per li occhi passa come fa lo trono,
che fer’ per la finestra de la torre
e ciò che dentro trova spezza e fende;

remagno como statüa d’ottono,
ove vita né spirto non ricorre,
se non che la figura d’omo rende.

El vostre bell salut  
 
El vostre bell salut i el dolç esguard
que em dediqueu quan us trobo, m’occeix;
l’amor m’assalta i ja no tinc resguard
ni que em tingueu mercè o em deu dissort:
 
car al bell mig del cor em llançà un dard
que en dues parts el talla i divideix;
no puc parlar, que el dolor em fa covard  
tal com aquell que veu la seva mort.
 
L’amor passa pels ulls com un llampec
que, entrant per la finestra de la torre,
destrossa tot allò que a dintre es mou;
 
i jo, igual que una estàtua, ni un batec
em resta al cor, que l’esperit no hi corre,
i em resta sols, d’humà, la forma i prou. 
 
Versió molt lliure meva d’un sonet de Guinizzelli, poeta de Bolonya, considerat el creador del “Dolce Stil Nuovo”. Potser m’equivoco, però no em consta que en català hi hagi traduccions d’ell; almenys, no n’he trobat pas cap d’aquest poema.
 
Imatge (Wikimedia Commons): Sandro Botticelli, Retrat de Simoneta Vespucci, tremp sobre fusta d’àlber (1480), Städel Museum, Frankfurt.

Amnistia i llibertat.