Bertram - Werwerft, was euch verwirrt

 

Ernst Bertram (1884-1947)
Verwerft, was euch verwirrt
 
Verwerft, was euch verwirrt, 
Verfemt, was euch verführt! 

Was reinen Willens nicht wuchs, 

In die Flammen mit was euch bedroht. 
 
          * * *
 
Rebutja allò que et confon, 
condemna allò que t'enganya! 
Allò que no ha crescut de pura voluntat, 
a les flames, amb el que t’amenaça. 

 
El nazisme, el feixisme i el franquisme també van tenir poetes que els exalçaven; en podria esmentar uns quants. Autors que, per afinitat ideològica, per conveniència o per les raons que fos, es van sentir empesos a escriure poemes, sovint fins i tot ben fets, per defensar postures d’extrema dreta en èpoques en què això era vist com una cosa “normal” —i en què qui no pensava igual s’havia d’exiliar o fer front a la presó o coses pitjors. 

Jo no havia sentit a parlar mai d’Ernst Bertram. L’he descobert llegint El mag, de Colm Tóibín, la biografia novel·lada de Thomas Mann, on apareixen molts escriptors i artistes contemporanis d’ell: Brecht, Hesse, Bloch, Toller, Benjamin, Mahler, Schönberg... Bertram era  professor de literatura alemanya a les universitats de Bonn i de Colònia, i un poeta evocador de les glòries germàniques del passat; també fou autor d’un estudi sobre Nietzsche. Va ser un gran amic de Thomas Mann des dels anys 20; tanmateix, a diferència de Mann, arran de l’ascens dels nazis al poder el 1933 Bertram es va posicionar decididament a favor d’on bufava el vent. Acabada la guerra va ser represaliat i el 1946 va perdre la càtedra; però en els processos de desnazificació va ser rehabilitat ja el 1950 i va recuperar la plaça, ja en condició d’emèrit.
 
Aquest breu poema (amb versió lliure meva) evoca el vergonyós dia de la crema de llibres “antialemanys” a Berlín, el 10 de maig de 1933, que avui es commemora amb un monument subterrani al lloc de la foguera, aleshores la plaça de l’Òpera i avui Bebelplatz, a tocar de l’avinguda Unter den Linden, davant de l’Òpera de Berlín, la Universitat Humboldt, l’Alte Bibliotek i la catedral catòlica de Santa Hedwigs (Eduvigis). El poeta fa seu el sentiment d’odi a la diversitat i amb els seus versos exalta la destrucció de 25.000 llibres d’autors d’ideologia esquerrana, a part de tots els que eren escrits per jueus. La crema va tenir lloc després d’una processó sota una intensa pluja, amb membres de les Joventuts nacionalsocialistes, catedràtics amb toga, estudiants i orquestres que tocaven música militar. Com que plovia molt, els bombers van ruixar els llibres amb benzina per poder-los encendre. Una acció que després va ser repetida en una trentena de ciutats alemanyes. Les fotografies (Wikimedia Commons) són d'aquell dia infaust, del qual fa pocs dies s'han complert 90 anys sense que, lamentablement, sembli que el món hagi canviat pas tant.