.jpg)
Blau i grana
Oh, ciutat meva que la vida em prens
—i ets més meva i menys meva cada dia—
avui, amb blau sofert i grana intens
estàs pintant tot l’aire d’alegria.
S’obren les portes de l’estadi immens,
fet a l’amplada que el teu cor volia,
i el que és fill teu, i el qui no ho és, sorprens
amb l’aplom de la teva senyoria.
Avui de roig de sang i blau de mar
vesteixes l’arrogància muscular
que excita i embriaga i abraona;
i avui això que és glòria i febre i crit,
només té un sol amor i un sol sentit
i una sola paraula: BARCELONA!
Sonet que va ser llegit en l'acte d'inauguració del Camp Nou el 1957. Seixanta-sis anys després, ens acomiadem d'aquest espai que ens ha permès de viure tantes coses boniques, per tal de poder tornar-hi després d'un (esperem que) breu "exili" a Montjuïc, i continuar-hi celebrant victòries per molts anys. Visca el Barça i visca Catalunya!
 |
| El camp Nou abans de 1980, amb dues graderies |
Poema preciós! En destaco "i el que és fill teu, i el qui no ho és", perquè el Barça ens uneix. "Avui de roig de sang i blau de mar/ vesteixes l’arrogància muscular", aquesta sang i aquest mar en contrast són molt lírics, i de nou parlen d'unitat. També "l'arrogància muscular" és una bona metonímia. Gran Sagarra.
ResponEliminaSí, Helena, Sagarra tenia un vocabulari molt ric. La seva poesia i el seu teatre fan goig de llegir, escoltar i veure.
Elimina