Giuseppe Adami – Renato Simoni / Giacomo Puccini
Nessun dorma
CALAF: Nessun
dorma!
Nessun dorma!
Tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle che tremano
d'amore e di speranza!
Ma il mio mistero è chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò,
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scoglierà
il silenzio che ti fa mia!
VOCI: Il nome suo
nessun saprà...
E noi dovrem, ahimè, morir! Morir!
CALAF: Dilegua, o notte!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincerò!
Vincerò! Vincerò!
[Turandot, acte III]
CALAF: Ningú dormi! Ningú dormi!
Tu tampoc, oh princesa,
dintre ta freda estança:
mira els estels com tremen
d’amor i d’esperança.
Però el meu misteri és clos en mi,
el meu nom ningú no el sabrà.
No, no, sobre la teva boca el diré
quan la claror resplendirà.
I amb el meu bes es desfarà
el silenci que et fa ser meva.
VEUS: El seu nom ningú el sabrà:
nosaltres, ai!, hem de morir, morir!
CALAF: Nit, esvaeix-te,
estels, amagueu-vos,
estels, amagueu-vos:
a l’alba venceré!
Venceré, venceré!
El Liceu reposa aquest diumenge la producció de Núria Espert amb què es va inaugurar el teatre, reconstruït després de l'incendi, ara fa 25 anys; era un muntatge espectacular que tenia un
final alternatiu, diria que més lògic, al happy
end que havia previst Piave, però ara es veu que han tornat a cenyir-se al
que estableix el llibret. Recullo aquí la famosíssima ària del començament del
tercer acte, en un vídeo amb la portentosa veu de Pavarotti. És l’ària que va
fer servir Pep Guardiola com a música de fons d’un vídeo que va preparar per donar
ànims als seus jugadors i que va contribuir a fer-los guanyar la final de la
Champions, a Roma, el maig de 2009. El Liceu presenta aquesta obra entre els
dies 26 de novembre i 16 de desembre.
Com és sabut, la princesa Turandot no es vol casar amb ningú
que no sigui capaç de resoldre les tres endevinalles que proposa als
pretendents, que són immediatament decapitats si no ho aconsegueixen. El
príncep Calaf, que s’hi ha presentat d’incògnit, les resol fàcilment davant la
sorpresa i indignació de Turandot, que no vol casar-se amb ningú. Llavors,
veient que la dona es resisteix a complir la seva paraula, és ell qui planteja
a la cruel princesa un nou enigma: si ella és capaç d’endevinar el nom d’ell
abans de l’alba, ell es deixarà decapitar; però si no, ella haurà de
casar-s’hi. Llavors Turandot fa fer una crida ordenant als seus súbdits que
ningú dormi aquella nit, i que tothom s’esforci, sota pena de mort, a descobrir
el nom del foraster. És en aquest punt quan Calaf canta la cèlebre ària, abans del desenllaç
final.
Nessun dorma
Nessun dorma!
Tu pure, o principessa,
nella tua fredda stanza
guardi le stelle che tremano
d'amore e di speranza!
Ma il mio mistero è chiuso in me,
il nome mio nessun saprà!
No, no, sulla tua bocca lo dirò,
quando la luce splenderà!
Ed il mio bacio scoglierà
il silenzio che ti fa mia!
E noi dovrem, ahimè, morir! Morir!
Tramontate, stelle!
Tramontate, stelle!
All'alba vincerò!
Vincerò! Vincerò!
Tu tampoc, oh princesa,
dintre ta freda estança:
mira els estels com tremen
d’amor i d’esperança.
Però el meu misteri és clos en mi,
el meu nom ningú no el sabrà.
No, no, sobre la teva boca el diré
quan la claror resplendirà.
I amb el meu bes es desfarà
el silenci que et fa ser meva.
nosaltres, ai!, hem de morir, morir!
estels, amagueu-vos,
estels, amagueu-vos:
a l’alba venceré!
Venceré, venceré!
Ah, és aquesta, la part més famosa! M'agrada moltíssim! I la teva explicació no té preu.
ResponEliminaTé la seva gràcia, no voler casar-se amb ningú...
Els llibretistes d'òpera, buscant el dramatisme i les emocions extremes, sovint s'aparten de la racionalitat i fan que els personatges actuïn sense lògica. Primer: si Turandot no vol casar-se, que hi té tot el dret, seria molt més fàcil dir-ho clarament, i no pas convocar concursos de pretendents i fer-los decapitar després; però és clar, llavors no tindríem òpera. Segon: que Calaf s'enamori de la princesa a primer cop d'ull podria ser; però quan comprova a) que ella no el vol; b) que ella és cruel, capaç de fer torturar i matar Timur i Liù per evitar la boda; i c) que Liù sí que l'estima, fins al punt de donar la vida per ell, la reacció lògica seria engegar Turandot a dida, renunciar a la boda i marxar amb Liù i Timur acceptant prèviament els tresors que li oferien els tres ministres: a la princesa de gel, no li vindria d'aquí i podria sortir-se amb la seva i no casar-se; però és clar, llavors tampoc no tindríem òpera. Per això trobava encertat el final alternatiu que va proposar l'Espert, malgrat no lligar amb l'apassionada música final. Però aquest cop la neta ha tornat al llibret original, i el gel de la princesa es fon. I ja ningú es recorda de la pobra Liù.
Elimina