1924-Puccini-Turandot-A2-Ho una casa nell’Honan

Adami-Simoni / Puccini
Ho una casa nell’Honan

 
—Ho una casa nell'Honan
con il suo laghetto blù,
tutto cinto di bambù.
E sto qui
a dissiparmi la mia vita,
a stillarmi il cervel
sui libri sacri!
E potrei tornar laggiù...
presso il mio laghetto blù,
tutto cinto di bambú!
—Ho foreste, presso Tsiang,
che più belle non ce n'è,
che non hanno ombra per me.
—Ho un giardino, presso Kiù,
che lasciai per venir qui.
—E potrei tornare a Tsiang...
—E potrei tornar laggiù,
a godermi il lago blù,
tutto cinto di bambù!...
—E potrei tornare a Kiù!...
—O mondo, o mondo, o mondo,
pieno di pazzi innamorati!
 

        [De ‘Turandot’, acte II]

 
—Tinc una casa a l’Honan
amb el seu bell estany blau
tot envoltat de bambú.
I m’estic aquí,
malgastant la meva vida,
deixatant-me el cervell
sobre els llibres sagrats!
I podria tornar allà,
vora el meu bell estany blau
tot envoltat de bambú.
—Tinc uns boscos prop de Tsiang
que de més bonics no n’hi ha,
i no fan ombra per a mi.
—Tinc un jardí prop de Kiú
que he deixat per venir aquí.
—I podria tornar a Tsiang…
—I podria tornar allà
a gaudir de l’estany blau
tot envoltat de bambú…
—I podria tornar a Kiú!
—Oh món, oh món, oh món,
ple de folls enamorats!
 
La cançó de l’enyor de les terres pairals dels tres ministres i botxins còmics, Ping, Pang i Pong, encarregats d’organitzar cerimònies, interpretar els llibres sagrats... i decapitar tots els enamorats aspirants a casar-se amb la princesa Turandot que no passen la prova: una mitjana anual de vuit, però enguany, que és l’any del Tigre, ja en porten onze quan arriba Calaf a capgirar-los totes les rutines.  Els funcionaris estan cansats de la seva feixuga feina i somien amb la remota possibilitat de retirar-se a les seves terres idíl·liques; però allà on governa la cruel Turandot això no és possible.

El Liceu reposa aquests dies l’espectacular producció de Núria Espert amb què es va reinaugurar fa 25 anys; al vídeo (llicència Youtube), un muntatge d’aquesta escena en una producció diferent.