Píndar - Olímpìca I (fragment)

Píndar (segles VI-V a.C.)

Olímpica I, a Hieró de Siracusa
 
[…] Així la glòria de la festa olímpica
daura amb son bri la gesta al lluny de Pèlops,
ja sia en córre’ amb peus lleugers la lluita,
ja en la força del cos; i al qui la guanya
tota la vida se li torna dolça.
     El bé suprem, per l’home, és el durable:
així corono de corona eqüestre
la testa de Hieró amb un cant eòlic;
i certament no escau a cap més home
dels que avui viuen, com en ell, l’airosa
vestidura gloriosa
dels meus himnes triomfals,
perquè poder i gràcia
són en ell. Oh Hieró! que els déus te valguen
ben generosament en tota empresa,
     i així puguen obrir-se bones vies
als meus cants, com aquesta, i més encara,
que jo m’hi llençaré en carro que voli
fins al bell peu de l’esplendor de Crònios.
Jo em sento a dins la força de la Musa.
Altres són grans per coses ben diverses,
pro els reis damunt de tot: d’allí no es passa.
Tu marxa amb el cap alt tota la vida;
i sia jo també, per el meu numen,
vencedor, i el meu nom famós a Grècia.
 
Versió de Joan Maragall, 1910. Hieró I de Siracusa va guanyar la cursa de cavalls als Jocs Olímpics de l’any 476 aC, i també l’any 472, i el 468 en la cursa de carros, que era la més espectacular dels jocs. Així mateix va guanyar dos cops als Jocs Pítics de Delfos: el 482, la cursa de cavalls, i el 470 la de carros. Aquesta oda de Píndar celebra la victòria del 476 (la de 468 va ser cantada pel poeta Baquílides). En català, a més d’aquesta versió pindàrica de Maragall, conec la de Joan Triadú en prosa i la de Manuel Balasch en vers; i en castellà, conec les d’Alfonso Ortega i Emilio Suárez de la Torre, totes dues en prosa també.
Imatge: James Barry (1741-1896): ‘Victòria d’Hieró de Siracusa’. El que toca la lira deu representar Píndar.