Carreté - Fíbula de Præneste

Ramon Carreté (1951)

Fíbula de Præneste

Mànios, cofoi, remata la sivella,

digna, al seu lluc, dels dits d’un déu traçut;

i els noms a humana escarpra que hi cisella

diran al món que és d’home la virtut.

Igual al rancallós potser es somnia,

l’artífex d’un adreç de pixarrí?

No discerneix què n’és bijuteria

i què tresor naixent sota el burí?

Orífex forjador d’aquesta fibla,

són, el teu art i el teu orgull, divins:

l’un ens fornia, esplèndid, l’imperdible;

l’altre ens llegà la llengua dels llatins.

S’han escolat els segles: a esventar-la!

Sacseja el son del rovell i el verdet!

Vell ferregot humil, vetlla’ns la parla,

guarda’ns els mots, endreçadors del dret!

[De ‘Hibris’ (1991), reeditat ara a ‘Vora el pedrís del trull’ (2019)]

Imatge (Wikimedia Commons): Fíbula de Præneste, al Museo Preistorico Etnografico Luigi Pigorini, Roma. És un fermall d’or del segle VII aC, on es troba la que ha estat considerada primera inscripció en llengua llatina –tot i que hi ha qui ho discuteix. El text, en llatí molt arcaic i escrit encara de dreta a esquerra, diu: “Mànios m’ha fet per a Numeri”. L’autor de la joia hi fa constar el seu nom al costat del de la persona per a qui la va fer, i que potser la hi devia encarregar. És una mostra antiquíssima de l’orgull de l’artista per la seva obra d’art; però, sense adonar-se’n, aquest tal Mànios també inaugurava humilment l’art de posar per escrit una llengua que donaria, segles després, veritables monuments literaris. Sense saber-ho, l’orfebre era doblement creador, i la seva autèntica joia no era la sivella sinó la inscripció. El “rancallós” es refereix a Hefest, o Vulcà, el déu coix artífex d’armes i objectes metàl·lics, com les armadures i els escuts d’Aquil·les o d’Enees.  

Llibertat, amnistia i autodeterminació.