William Ernest Henley (1849–1903)
Invictus
Out of the night that covers me,
Black as the pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.
In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.
Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds and shall find me unafraid.
It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the
scroll,
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.
Invicte
Des de la nit que em cobreix,
negra com un abisme profund,
dono gràcies a algun déu
per la meva ànima indomable.
Atrapat per les circumstàncies,
no he tremolat ni he cridat fort.
sofrint els cops de la fortuna
em sagna el cap, però no el tinc cot.
Més enllà d’aquest lloc de dolor i
llàgrimes
s’hi veu l’ombra de l’horror,
però fins l’amenaça dels anys
em troba, com cal, sense por.
No importa el perill del camí,
ni els entrebancs que m’hi esperen.
Sóc amo del meu destí,
i capità de la meva ànima.
[Versió de M.C. ]
Llibertat, amnistia i autodeterminació.
Recordo que en el llibre La sort del meu destí, d'Isidre Esteve, hi constava aquesta cita, "Sóc amo del meu destí,/ i capità de la meva ànima", tot i la duresa, o precisament per ella, de trobar-se paralític després d'un accident de moto.
ResponElimina"em sagna el cap, però no el tinc cot": brutal, igual que "Des de la nit que em cobreix,/ negra com un abisme profund": se'ns escau molt als catalans en el moment actual.
S'hi escau, ja ho crec, com escau a tothom qui pateix una injustícia. "Em sagna el cap, però no el tinc cot".
Elimina