Carreté - Poblet

Ramon Carreté (1951)
Poblet
 
Sacseu-vos, pols reials, davant l’onada barbra
que us torba el son de segles bleint a correfoc
sepulcres i blasons; l’oprobi, l’enderroc
no esquinça l’alta honor per més que esderni el marbre.

No cal cercar cognoms forans a la host infame:
n’hi escauen, pla, a última hora, d’autòctons: bords d’ací,
vampirs de sang pairal, ardits a destruir
el que és de tots, qui sap per quina incerta brama.

Mireu-los, majestats, mentre us trossegen l’urna:
nissaga vostra són, i en l’oradesa llur
empesten sa progènie: pel merescut futur
planyeu-ne els descendents en l’hora taciturna.

Horda nostrada, ai las!, procliu al vituperi
dels pobles que es van vendre llurs trets d’identitat:
hereus avui del càncer d’antiga malvestat,
llençàvem l’últim tret estalvis d’improperi.

Veníem per no-res la parla i el senderi.
 
Del recull Cromos, publicat el 1990 a Epigonals i el 2019 a Vora el Pedrís del trull. Sobre la destrucció de les tombes reials de Poblet després de la desamortització.

Imatge (Wikimedia Commons): panteó reial de Poblet, restaurat el 1951 per Frederic Marés. Costat nord o de l’Evangeli, amb les tombes de Ferran I d’Antequera; Pere III el Cerimoniós amb les seves successives mullers, Elionor de Portugal, Maria de Navarra i Elionor de Sicília, i Jaume I el Conqueridor.  

Amnistia i llibertat.