Christine de Pisan - Balade rétrograde

Christine de Pisan (1364-1431)

Ballade rétrograde
 
Doulçour, bonté, gentillece,
Noblece, beaulté, grant honnour,
Valeur, maintien et sagece,
Humblece en doulz plaisant atour,
Conforteresse en savour,
Dueil angoisseux secourable,
Acueil bel et agreable.
 
Flour plaisant, de grant haultece
Princece, ma prisiée amour,
Tour forte noble fortresse,
Largece en honneste sejour,
Deesse, estoille, cler jour,
Oeil, mirouer aimable,
Acueil bel et agreable.
 
Coulour fine, vraie adrece,
Tresce blonde, et bonne oudour,
Ardour, souesve simplece,
Parece sanz nulle foulour,
Lucrece de simple cremour,
Brueil de soulas delictable,
Acueil bel et agreable.
 
Maistresse loyal, ma tenrour,
Leesse plaisant, ma doulour,
Vueil dire a vous trés louable
Acueil bel et agreable.
 
Balada retrògrada
 
Dolçor, bondat, gentilesa,
Noblesa, beutat, honor,
valor, capteniment, saviesa,
humil, dolç plaent aspecte,
confortadora en saber,
dol angoixós i amigable,
acull bell i agradable.
 
Flor plaent, de gran altesa,
princesa, amor meu preat,
torre, noble fortalesa,
llarguesa en honest sojorn,
deessa, estrella, clar jorn,
esguard i mirall amable,
acull bell i agradable.
 
Color fina, vera traça,
trena rossa, bona olor,
ardor, suau senzillesa,
parença sense cap tara,
Lucrècia sense temor,
jardí d’esplai delitós,
acull bell i agradable.
 
Dama lleial, ma tendresa,
joia plaent, mon dolor,
us ho vull dir, molt lloable
acull bell i agradable.

Versió molt lliure meva. Cristina de Pisan (o de Pizan) va ser una poetessa francesa de finals del segle XIV i primer terç del XV, que ens ha deixat una obra molt extensa en vers i en prosa; de fet, hom la considera la primera escriptora “professional” francesa. Nascuda a Venècia, filla d’un astròleg, metge i assessor polític de la cort del rei Carles V de França, es va casar als 15 anys amb Estienne Castel, un noble picard, notari del rei, que deu anys després va morir, deixant-la als 25 vídua amb tres fills. Llavors va escriure unes emotives Balades de viduïtat mentre pledejava contra la seva família política per l’herència del seu difunt espòs. També va escriure cançons, lais, rondeaux, epístoles, salms, oracions, una autobiografia i sobretot un Debat dels dos amants, el Tresor de la ciutat de les Dames, una biografia del rei Carles V, i l’Epístola al Déu de l’Amor, on va debatre contra Jean de Meung combatent la misogínia del seu Roman de la Rose i esdevenint així una ardida defensora del valor de les dones enmig la societat masclista del seu temps. Alguns dels seus poemes es caracteritzen per un notable virtuosisme retòric i mètric, com aquesta “balada retrògrada” que es pot llegir del dret i del revés i fa sentit. Llevat d’un únic poema traduït per Alain Verjat, no conec cap altra traducció de les seves obres al català; si en sabeu alguna ja m’ho direu.
 
Imatges (Wikimedia Commons): Christine de Pisan al seu scriptorium, miniatures de sengles còdexs del segle XV amb les seves obres, el primer a la British Library de Londres i el segon a la Bibliothèque Nationale de París. 

Amnistia i llibertat.