Christine de Pisan - Rondeau 46

Christine de Pisan (1364-1431)
Rondeau XLVI
 
Se souvent vais au moustier,
C'est tout pour veoir la belle
Fresche com rose nouvelle.
D'en parler n'est nul mestier,
Pour quoy fait on tel nouvelle
Se souvent vais au moustier?
Il n'est voye ne sentier
Ou je voise que pour elle;
Folz est qui fol m'en appelle
Se souvent vais au moustier.
 
Versió meva lliure
 
Si vaig sovint al monestir
és per veure una noia bella,
tan fresca com rosa novella.
D’això, ningú res n’ha de dir:
per què se’n fa tanta querella,
si vaig sovint al monestir?
No hi ha sender, no hi ha camí
per on jo vaig, si no és per ella;
foll és qui em digui foll a mi,
si vaig sovint al monestir.
 
Versió més literal
Si sovint vaig al monestir / és tan sols per veure la bella, / fresca com rosa novella. / Ningú no n’hauria de parlar: / per què se’n fa tanta novetat, / si sovint vaig al monestir? / No hi cap via ni camí / per on jo anés, si no fos per ella; / és ben foll qui em tracta de foll / si sovint vaig al monestir.
 
Un altre delicat rondó de Christine de Pizan. En aquest cas, figura que dona veu a un jove enamorat d’una novícia, i que no comprèn que això sigui causa d’escàndol per a la resta de la gent.

Imatge (Wikimedia Commons): Cristina de Pisan amb el seu fill Jean de Castel, miniatura sobre pergamí (c.1413), atribuïda al Mestre de Bedford, British Library (Hardley 4431), Londres.
Amnistia i llibertat.