Christine de Pisan (1364-1431)
Flun de doulour, mer d'amertume pleine
M'avironnent et noyent en grant peine
Mon pauvre cuer qui trop sent de destresce.
Si m'affondent et plungent en asprece;
Car parmi moy cuerent plus fort que Saine,
Source de plour, riviere de tristece.
Et leurs grans floz cheent a grant largece,
Si com le vent de Fortune les meine,
Tous dessus moy, dont si bas suis qu'a peine
Releveray, tant durement m'oppresse
Source de plour, riviere de tristece.
riu de dolor, mar d’amargor ben plena,
tot envoltant-me, ofeguen en gran pena
mon pobre cor, que en sent prou la flaquesa.
Així ensorrant-me em fan caure en aspresa;
car corren sobre meu, més forts que el Sena,
fonts de gemecs, rierols de tristesa.
Omplen llurs ones una vasta estesa;
tal com el vent de Fortuna les mena
damunt de mi, que, enfonsat, ni amb gran pena
me’n podré alçar, tan durament m’estesa
font de gemecs, rierol de tristesa.
Imatge (Wikimedia Commons): Miniatura en pergamí, amb Christine de Pisan presentant la seva obra a la reina Isabel de Baviera. Còdex de l’Epistre à la Reine Isabeau (Book of the Queen, c. 1410-1414), British Library, Londres, ref. Harley 4431, foli 3.
Amnistia i llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.