Piotr Ilitx
Txaikovski (1840-1893)
Píkovaia dama (La dama de piques) Pastoral (fragment de l’acte
II)
DAFNIS: L’única riquesa que posseeixo
és la flama d’un amor sincer, que t’ofereixo
com un regal etern. Et portaré
ocells i flors, cintes i garlandes,
no pas rics vestits ni joies!
és la flama d’un amor sincer, que t’ofereixo
com un regal etern. Et portaré
ocells i flors, cintes i garlandes,
no pas rics vestits ni joies!
CLOE: No em calen pas riqueses ni pedres lluents,
tan sols vull ser feliç vivint amb el qui estimo
a dins d'una cabana enmig del bosc.
Adeu, doncs, senyor meu! Tu, Dafnis, no pateixis:
vine aquí, ben a prop meu,
i porta'm, tal com deies, un ram de belles flors.
TOTS DOS: Aquí s'acaben les nostres penes;
s'acosta l'hora del nostre casament.
Amor, uneix-nos per sempre!
Des del 26 de gener fins a l’11 de febrer, el
Liceu recupera aquesta producció clàssica de Gilbert Deflo, que ja havia posat
en escena el 1992, el 2003 i el 2010. Un muntatge preciosista —que s’agraeix!— amb
escenografia i vestuari de William Orlandi i coreografia de Nadejda Loujine,
amb les veus, entre moltes altres, de Lianna Haroutounian, Yusif Eyvazov i
Elena Zaremba, i amb l’orquestra simfònica del Liceu dirigida per Dmitri Jurowski,
més el cor titular del Liceu i l’infantil dels Amics de la Unió.
La música de Txaikovski, sobre el llibret del seu germà Modest basat en una narració d’Aleksandr Puixkin, embolcalla la tragèdia d’un home obsessionat per posseir un secret màgic que li asseguri guanyar sempre a les cartes; aquest desig insà el mena a sacrificar el seu amor, cometre un crim i perdre la pròpia vida, en una onírica davallada als inferns.
L’escena del Youtube que he triat (de la producció del Liceu del 2010) és la “Pastoral”, una representació dintre de la representació: hom hi conta els amors de Dafnis i Cloe, interpretats per uns ballarins i cantants en una festa de l’alta societat russa en presència de la tsarina. És una peça neoclàssica que contrasta amb el romanticisme abrandat dels moments culminats de l’òpera. El pastor Dafnis hi expressa el seu amor per la pastora Cloe; arriba Plutó, un noble molt ric que vol casar-se amb ella, però Cloe el rebutja per quedar-se amb el seu estimat. N'he traduït tan sols un fragment del final, partint d’una versió anglesa (l’original, és clar, és en rus).
La música de Txaikovski, sobre el llibret del seu germà Modest basat en una narració d’Aleksandr Puixkin, embolcalla la tragèdia d’un home obsessionat per posseir un secret màgic que li asseguri guanyar sempre a les cartes; aquest desig insà el mena a sacrificar el seu amor, cometre un crim i perdre la pròpia vida, en una onírica davallada als inferns.
L’escena del Youtube que he triat (de la producció del Liceu del 2010) és la “Pastoral”, una representació dintre de la representació: hom hi conta els amors de Dafnis i Cloe, interpretats per uns ballarins i cantants en una festa de l’alta societat russa en presència de la tsarina. És una peça neoclàssica que contrasta amb el romanticisme abrandat dels moments culminats de l’òpera. El pastor Dafnis hi expressa el seu amor per la pastora Cloe; arriba Plutó, un noble molt ric que vol casar-se amb ella, però Cloe el rebutja per quedar-se amb el seu estimat. N'he traduït tan sols un fragment del final, partint d’una versió anglesa (l’original, és clar, és en rus).
Amnistia i llibertat.
Això de la cabana al bosc em fa pensar en la pel·lícula Les millors intencions, on en la parella protagonista ella vol casar-se en una catedral, i ell en una ermita al mig del bosc.
ResponEliminaJa des de Teòcrit i Virgili, les èglogues i les bucòliques recreaven un món utòpic, en què la dura vida del camp era idealitzada en un ambient idíl·lic enmig d'una natura formosa i agradable, lluny de tota mena d'esforços i problemes. El renaixement, el barroc i el neoclàssic van continuar explotant aquest tòpic, que al final agradava molt a la noblesa. Amb el romanticisme, i després el naturalisme, la dura realitat es va imposar damunt de les estilitzacions utòpiques. Aquí Txaikovski va voler combinar la música romàntica amb referències al passat neoclàssic (era gran admirador de Mozart), però la línia general de Píkovaia Dama és romàntica.
ResponElimina