Cecco Angiolieri - S'i fosse foco

Cecco Angiolieri (1260-1313)

S’i fosse foco

S'i' fosse foco, ardere' il mondo;
s'i' fosse vento, lo tempestarei;
s'i' fosse acqua, i' l'annegherei;
s'i' fosse Dio, mandereil'en profondo;

s'i' fosse papa, serei allor giocondo,
ché tutti cristïani embrigarei;
s'i' fosse 'mperator, sa' che farei?
a tutti mozzarei lo capo a tondo.

S'i' fosse morte, andarei da mio padre;
s'i' fosse vita, fuggirei da lui:
similemente faria da mi' madre.

S'i' fosse Cecco, com'i' sono e fui,
torrei le donne giovani e leggiadre:
le vecchie e laide lasserei altrui.

Si jo fos foc

Si jo fos foc incendiaria el món;

si jo fos vent, fort el sotragaria;

si jo fos aigua, tot l’inundaria;

si fos Déu, l’engegaria al fons.

Si Papa fos, n’estaria content,

i els cristians tots embriagaria;

si fos Emperador, saps què faria?

Faria tallar el cap a molta gent. 

Si fos la Mort, buscaria el meu pare;

si fos la Vida, fugiria d’ell;

i igual faria amb la meva mare.

Si fos Cec, que ho sóc i ho he estat sempre,

les dones joves i maques voldria;

velles i lletges, us les deixaria.

Versió meva molt lliure (n’hi ha una, molt millor, de Narcís Comadira) d’aquest poeta sienès, contemporani de Dant, que ens ha deixat un centenar de sonets satírics, en diversos dels quals, com en aquest, diu pestes dels seus pares. Aquests eren molt rics (el pare era el banquer Angiolieri i la mare era de la casa dels comerciants Salimbeni) i es veu que trigaven a morir-se, de manera que ell no podia heretar; quan finalment ho va fer, va ser un “hereu escampa”: s’ho va polir tot en quatre dies i va morir carregat de deutes.   

Imatge (Wikimedia Commons): Palazzo Salimbeni, de Siena, d’on era la mare del poeta.

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats.