Horaci - Vixi puellis

Horaci (65-8 aC)

Vixi puellis

Vixi puellis nuper idoneus

et militaui non sine gloria;

            nunc arma defunctumque bello

      barbiton hic paries habebit,

læuom marinae qui Veneris latus

custodit. hic, hic ponite lucida

            funalia et uectis et arcus 

      oppositis foribus minacis.

o quae beatam diua tenes Cyprum et

Memphin carentem Sithonia niue,

            regina, sublimi flagello

      tange Chloen semel arrogantem.

[Odes, III, 26]

He viscut per les noies

Sempre he viscut amatent per les noies,

i en tal combat no he lluitat sense glòria;

ara les armes, que han deixat la guerra, i

la lira, les tindrà aquesta paret

que el flanc esquerre a Venus marinera

preserva. Aquí, deixeu aquí les torxes

ardents, i els rossinyols pels panys, i els arcs

que amenacen les portes més tancades.    

Oh, senyora de Xipre benaurada,

i de Memfis, que mai la neu de Tràcia

no ha vist, deessa, aixeca el teu flagell

i assota ja, per fi, l’arrogant Cloe.

Versió meva molt lliure d’aquesta oda horaciana que, en prosa, va ser molt ben traduïda per Josep Vergés. El poeta, que ha estat rebutjat per una noia de nom Cloe, fa veure que, essent ja vell, es retira de les activitats amatòries i, com si fos un soldat que passa a la reserva, penja les armes i la lira al temple de Venus. I també hi fa deixar les eines convencionalment atribuïdes per les comèdies romanes als amants furtius, que eren com les dels lladregots: la torxa per veure-s’hi de nit, el rossinyol per espanyar les portes i l’arc per amenaçar els servents que intentessin evitar l’accés del pretendent a casa de l’aimada. Però en ser al temple de la deessa de l’Amor, Horaci aprofita per pregar a la deessa (Venus va néixer de l’escuma del mar, i per això li diu “marinera”; això va esdevenir prop de Xipre, i per això li deien també Cypris; i era venerada a Memfis d’Egipte) que castigui Cloe per la seva crueltat. De manera que hem de creure que la seva “jubilació” no era altra cosa que un artific retòric.

Imatges (Wikimedia Commons): Monument a Horaci, a Venosa (Itàlia). 

Fiodor Bronnikov: ‘Horaci llegint davant Mecenes’. Oli sobre tela (1863). Museu d’Art d’Odessa.

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats.