Himno da arbre froital
Traducció de Xosé Iglesias Roura
Pranta a cantar, canta ô prantar
est’arbre espida.
Prantándoa ben, no Abril verás
qué florescida!
Chantando quedou;
na terra afincou.
Arbre, prende, prende!
Xa a fror t’anunciou
o amor que t’atende.
Mozos, con ardor
bellade ó redor!
Medra! hale, hale!
Con gayo verdor
Abril te regale!
Ouh! Como louzán,
con verdor galán
medra! Mira, mira!
Xa nas ponlas vân,
o vento sospira!
Com’il, bons irmáns,
fortes, ledos, sáns,
medremos, e ós lumes
das craras mañáns
mocedade: os cumes!
Pranta a cantar, canta ô prantar
est’arbre espida.
Prantándoa ben, no Abril verás
qué florescida!
Remenant papers vells, he trobat una fotocòpia d’una revista
gallega de 1929 amb aquest poema de Maragall traduït al gallec per Xosé
Iglesias Roura (1879-1930), en una versió, com es pot apreciar, prou lliure. La
revista és ‘A Nosa Terra’, butlletí desenal de les Irmandades de fala (1916-1932)
i després del Partido Galeguista (1932-36). No sé el nom de qui em va passar la
fotocòpia; només diu que és “un amic gallec del seu [és a dir, del meu] nebot”.
Respecto la grafia del text, anterior a la codificació normativa moderna del
gallec. I poso aquí l’original de Maragall, adaptat a l’ortografia actual.
Himne de l’arbre fruiter
Cantem plantant, plantem cantant,
que tot és vida.
Els bons plançons, amb uns bons cants,
fan més florida.
En terra l'hem clos.
Au! Fes-t'hi ben gros!
Arbre, cuita, cuita!
Els cants són les flors,
els fets són la fruita.
que tot és vida.
Els bons plançons, amb uns bons cants,
fan més florida.
En terra l'hem clos.
Au! Fes-t'hi ben gros!
Arbre, cuita, cuita!
Els cants són les flors,
els fets són la fruita.
Donem-li el bon jorn,
dansem-li a l'entorn:
Alça! Aire, aire!
El seu bon retorn
no pot trigar gaire.
Ai, quina verdor!
Ai, quina abundor!
Mira! Mira! Mira!
Tot ell es dolçor,
i el vent hi sospira.
Com ell, bons germans,
creixem forts i sans.
Pluja, sol, davalla!
Els xics se fan grans.
Amunt, jovenalla!
Cantem plantant, plantem cantant,
que tot és vida.
Els bons plançons, amb uns bons
cants,
fan més florida.
[1905. Afegit a ‘Visions i cants’ (1900) en l’edició de les
Obres Completes de 1912]
Imatge: Joan Maragall, dibuix al carbó de Ramon Casas (MNAC)
(Wikimedia Commons).
Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els
processats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.