Soló - Elegia 3

Soló d’Atenes (c.638-558 a.C.)

Elegia 3 (fragment)

No, mai la nostra ciutat morirà perquè Zeus així ho vulgui,

ni pel desig dels divins, sempre feliços, eterns;

car la magnànima filla d’un pare potent la resguarda,

Pal·las Atena, que vetlla i que la protegeix amb ses mans.

Ans els que intenten, malvats, enfonsar la ciutat en ruïnes

són els seus propis veïns, que pensen sols en llur guany,

junt amb l’infame deler dels àvids cabdills d’aquest poble,  

ells, que algun jorn pagaran llur altivesa amb dolor;

perquè no té aturador llur ambició sense límits,  

i s’enriqueixen, d’acord amb els seus tèrbols afanys;

sense respecte a cap norma, tot el que poden ho roben,

sigui sagrat o profà, sense justícia ni dret.

Difícilment es guareix, la ciutat que pateix aital plaga,

ans ben poc temps trigarà a caure en cruel servitud.

Mon esperit m’indueix a explicar tot això als atenesos:

que suportar un mal govern causa entre el poble dolor;  

mentre que la ciutat que uns bons governants es procura   

defensa  l’ordre i el seny, i els malfactors lliga curt,

llima les velles asprors i modera els excessos, i frena

tots els abusos i l’urc dels ciutadans insolents;

i redreça sentències injustes dictades amb ràbia,

per tal que el poble, la gent, visquin contents i segurs.

Versió molt lliure meva d’aquesta elegia escrita fa més de 2.500 anys; com podeu veure, el món no ha pas canviat tant. Val a dir que Soló va ser un polític i legislador –aquesta elegia podria ben ser un programa electoral–: va redactar la primera Constitució d’Atenes el 594 aC, a fi de millorar la situació dels pagesos enfront d’un règim senyorial excloent. Va abolir l’esclavatge per deutes i va promoure un sistema censitari que classificava els ciutadans segons llurs ingressos; i va crear una assemblea legislativa popular on tots els ciutadans lliures, homes i majors de 18 anys –no pas les dones, ni els estrangers ni els esclaus– tenien veu i vot. L’assemblea (ekklesia) controlava la gestió d’un consell de govern (boulè) format per 400 ciutadans, elegits anualment per sorteig, i impartia justícia. Però m’imagino que, com sol passar a les assemblees, qui cridava més fort s’acabava imposant: hi ha molts exemples d’injustícies “democràtiques” en la història d’Atenes, començant per Tucídides i Pèricles i acabant per Sòcrates.

Imatge: bust de Soló. Museo Nazionale, Nàpols.

Llibertat per als presos polítics, els exiliats i els processats.