Erinna de Telos - Tres epigrames

 
Erinna de Telos (segle IV aC)
Tres epigrames 

[Retrat d'Agatarquis]

Έξ άπαλάν χειρών τάδε γράμματα' λωστέ Προμαθεΰ,

     εντι και άνθρωποι τίν ομαλοϊ σοφίαν
ταύταν γοΰν ζτύμως ταν παρθενον όστις εγραψεν,
     αϊ καύοαν ποτέθηκ, ης κ Άγαθαρχίς όλα.
          [VI: 352]
 
Mollibus hæc manibus tabula est formata; Prometheu,
     Ingenio similis vir fuit ille tibi.
Si donare etiam potuisset voce puellam
     Tam bene qui pinxit, tota Agatharcbis eras. [HG]
 
A mollibus sane manibus profecta haec pictura - optime sunt etiam,
     Prometheum, homines tibi similes sapientia.
Hanc certe virginem ad verum quisquis pinxit,
     si vocem quoque addidisset , esses Agatharchis tota. [JFB]
 
Que n’és, de delicada, la mà del pintor! Bon Prometeu,
també hi ha homes que a tu s’equiparen en l’art.
Si l’autor d’un retrat tan viu pogués la veu afegir-hi,
diríeu que la pintura és, en persona, Agatarquis.
 
[Esteles i sirenes. Tomba de Baucis, 1]
 
Στᾶλαι, καὶ Σειρῆνες ἐμαί, καὶ πένθιμε κρωσσέ,
     ὅστις ἔχεις Ἀΐδα τὰν ὀλίγαν σποδιάν,
τοῖς ἐμὸν ἐρχομένοισι παρ᾿ ἠρίον εἴπατε χαίρειν,
     αἴτ᾿ ἀστοὶ τελέθωντ᾿, αἴθ᾿ ἑτέρας πόλιος·
χὤτι με νύμφαν εὖσαν ἔχει τάφος, εἴπατε καὶ τό·
     χὤτι πατήρ μ᾿ ἐκάλει Βαυκίδα, χὤτι γένος
Τηνία, ὡς εἰδῶντι· καὶ ὅττι μοι ἁ συνεταιρὶς.
     Ἤρινν᾿ ἐν τύμβῳ γράμμ᾿ ἐχάραξε τόδε.
          [VII: 710]

Columnæ , et Sirenes meæ , et lugubris hydria ,
     quæ habes Plutonis hanc tenuem favillam ,
iis qui meum prætereunt sepulcrum dicite salvere ,
     sive cives sint mei, sive alterius urbis,
et nimpham me tcgi tumulo; nam dicite etiam hoc;
     et patrem me nuncupasse Baucideni, ct genere esse
Teniam, ut sciant; et mihi amicam sodalem
     Erinnam in tumulo epigramma hoc exarasse. [JFB]
 
Esteles i sirenes meves, i tu, trista urna fúnebre
     que serves per Hades aquest grapat de cendres,
saludeu aquells que al meu sepulcre s’acostin,
     ja siguin paisans meus, o vinguts d’altres terres,
 i digueu-los que, essent núvia, em va cobrir el túmul;
     i que Baucis el pare em va anomenar, i que vaig néixer
a Tenos, que ho sàpiguen; i que la meva amiga
     Erinna a la tomba m’hi va gravar aquest epitafi.
  
[Tomba de Baucis, 2]
 
Nymphæ Baucidissum ; multum defletum autem præteriens
     cippum subterraneo hoc dicas Plutoni :
« Invidus es, Pluto. » Tibi autem pulchra signa aspicienti
     sævissimam Baucûs nunciabunt fortunam ,
ut puellam, Hymenæus ad quas canebatur faces,
     his socer combussit in rogo ; et tu quidem ,
o Hymenæe, nuptiarum argutam cantilenam
     in ejulationum flebilium vocem deflexisti. [JFB]
          [VII: 712]
  
Soc el sepulcre de Baucis, la núvia, i si a prop passes
     del meu monument, digues al déu subterrani
“Hades, que n’ets, d’envejós!” I veient aquests símbols
     bonics, que el destí tan cruel de la jove anuncien,
a qui el seu sogre va haver d’incinerar a la pira
     amb les torxes mateix que lluïen a l’epitalami,
i tu, Himeneu, vas transformar els teus dolços
     cants nupcials en peans funeraris.

Poc sabem de cert d’Erinna, ni tan sols la seva procedència, tot i que els experts es decanten per l’illa de Telos i la ubiquen al segle IV; llegendes tardanes la suposaven de Mitilene, contemporània i amiga de Safo (com l’aquarel·la de Solomon que il·lustra l’entrada).

Als 19 anys va escriure una obra, el Distaff, un plany funerari de 300 versos per la seva amiga Baucis de Tenos, morta el mateix dia del seu casament; però només se’n conserva un breu fragment de papir, descobert a Oxirrinc el 1928. A part d’això, tan sols ens n’han arribat tres epigrames, aplegats a l’Antologia Palatina, dos dels quals són inscripcions per a la tomba de Baucis.  Remeto a les entrades sobre Pal·lades, Ànite, Nossis i Mero per a detalls de la procedència dels textos que cito, de l’edició de Friedrich Dübner de l’Antologia (1881-1890), amb la versió llatina de Jean-François Boissonade i (sols en un cas) la versió llatina mètrica d’Hugo de Groot. Lamento haver d’ometre l’original grec del segon epitalami perquè no l’he trobat enlloc en condicions bones per poder-lo copiar. Així, després de les entrades sobre Safo, Corinna, Ànite, Nossis i Mero, tanco aquesta minisèrie sobre poetesses gregues de l’antiguitat. Em quedarà encara un esment a Sulpícia, la poetessa llatina del segle I aC.
 
Imatge (Wikimedia Commons): Simeon Solomon, Erina i Safo en un jardí de Mitilene, aquarel·la sobre paper (1864), Tate Britain, Londres; fragment del papir que conté el que resta del Distaff (Biblioteca Medicea Laurentiana, Florència).