Mero de Bizanci. Dos epigrames

 
Mero de Bizanci (s. IV aC)
Dos epigrames
 
[Ofrena d’un raïm]
 
Κεΐσαι δη χρυσεαν υπό παστάδα τάν Άφροδίτας,
      βότρυ, Διωνύσου πληθομενος σταγονι•
ούδ' ετι τοι μάτηρ έρατόν περί κλημα βαλοΰσα
      φύσει ύπερ κράτος νεκτάρεον πέταλον.
[AP, VI: 119]
 
Jaces nunc aureo sub thalamo Veneris ,
      uva , Bacchi plena liquore ,
nec tibi amplius mater amabilem circumdans palmitem
      gignet super caput nectareum folium. [JFB]
 
Restes aquí, penjat del tàlem daurat d’Afrodita,
      oh raïm, sadollat del licor de Dionís!
Ja no podrà més ta mare, tot creant pètals de nèctar,
       cenyir-te el cap amb els pàmpols amables.
  
 
[A les nimfes del riu]
 
Νύμφαι Άνιγριάδες, ποταμού κόραι, αΐ τάδε βένθη
      άμβρόσιαι ροδέοις στείβετε ποσσίν άεί,
χαίρετε και σώζοιτε Κλεώννμον, ός τάδε καλά
      είσαθ ύπαί πιτύων ύμμι, θεαί, ξόανα.
[AP, VI: 189]
 
Formosae Dryades natae de flumine , cujus
      Atteritis ripas luxuriante pede,
Incolumem præstate Cleonymon, optima vobis
      Pinetum supra qui simulacra dedit. [HG]
 
Nymphæ Anigriades, fluvii Anigri puellæ, quæ haec profunda
      immortales roseis calcate pedibus semper,
salvete et servate Cleonymum, qui has pulchras
      statuit sub pinis vobis, deæ, imagines. [JFB]
 
Oh, Anigríades, nimfes del riu immortals, que a l’espessa
      boscúria amb peus de rosa passeu sempre,
salveu i protegiu Cleònim, que aquestes formoses
     imatges us consagra a la pineda, deesses.  
    
Una poeta bizantina del segle IV abans de Crist, ben poc coneguda. Les edicions gregues li diuen Moiroys (Mοιρόυς) en grec, Mœrus en la versió llatina de Boissonnade del s. XIX, Myrus en la versió llatina de Hugo de Groot al s. XVII, Moero en la versió anglesa de l’Antologia Græca de W. R. Paton (1927); jo, convencionalment, ho adapto en la forma Mero. D’ella ens han arribat tan sols aquests dos epigrames, conservats a l’Antologia Palatina, recull bizantí del segle X sobre una antologia del segle I aC, que s’ha conservat en el Codex Palatinus. El primer és una inscripció per a l’ofrena d’uns raïms al déu Dionís (el Bacus romà); i la segona es refereix a unes imatges que un tal Cleònim va dedicar, enmig d’una pineda, a les nimfes del riu.
 
Com en les versions que he fet de Pal·lades, d’Ànite i de Nossis,  cito el text grec de l’edició greco-llatina de l’Antologia Palatina que va fer Friedrich Dübner (1881-1890), consultable en línia, i la versió llatina que per a la mateixa edició va fer Jean-François Boissonade de Fontarabie; en un cas també hi cito la versió mètrica que en va fer Hugo de Groot al segle XVII; pel que fa als altres dos poemes triats, aquesta versió manca en l’edició esmentada. M’excuso com de costum pel fet que, en traslladar el text grec a la tipografia estàndard del blog, se m’hi esgavellin les vocals amb accent o esperit o diftongs amb iotes subscrites.  
 
Imatge (Wikimedia Commons): Hylas with a Nymph, de John William Waterhouse, oli sobre tela (1897), col·leció privada.
 
Amnistia per a tots els exiliats, els processats i els represaliats. Llibertat i autodeterminació.