Nossis de Lòcrida - Tres epigrames

 
Nossis de Lòcrida (s. IV aC)
Tres epigrames
 
[Res com l’amor]
 
῞Αδιον οὐδὲν ἔρωτος· ἃ δ' ὄλβια, δεύτερα πάντα
      ἐστίν· ὰπὸ στόματος δ' ἔπτυσα καὶ τὸ μέλι.
Τοῦτο λέγει Νοσσίς· τίνα δ' ἁ Κύπρις οὐκ ἐφίλασεν,
      οὐκ οἶδεν κήνα γ' ἅνθεα ποῖα ῥόδα.
          [AP, V: 170]
 
« Dulcius nihil amore, et quæ beata habentur, secunda
      omnia sunt; ex ore etiam mel quandoque exspui. »
Hoc dicit Nossis. Quem autem Cypris haud est osculata ,
      is nescit illius flores quales sint rosæ. [JFB]
 
«Res no és tan dolç com l’amor, que al davant no li passa
      cap altra joia feliç, ni la mel a la boca.»
 Nossis ho diu, i si algú no ha estat mai estimat d’Afrodita
      no pot saber pas com són les seves roses excelses.
    
 
[Si vas a Mitilene]
 
Ὦ Ξεῖν', εἰ τύ γε πλεῖς ποτὶ καλλίχορον Μιτυλάναν
      τᾶν Σαπφοῦς χαρίτων ἄνθος ἐωαυσόμενος,
εἰπειν, ὡς Μούσαισι φίλαν τήνα τε Λοκρὶς γᾶ
      τίκτε μ' ἴσαν χὤς μοι τοὔνομα Νοσσίς, ἴθι.
          [AP, VII: 718]
 
O hospes , si tu navigas ad pulchros habentem choros Mytilenam
      Sapphus venerum florem inde accensurus,
dicito quod Musis accepta eram, et Locris terra ,
      me peperit , cognito autem mihi nomen esse Nossis, abi. [JFB]

Foraster, si navegues un dia vers Mitilene de belles
      corals, a gaudir-hi el millor de les gràcies de Safo,
digues que soc de les Muses amada, i que a Lòcrida
      vaig néixer, i recorda el meu nom: em dic Nossis.   
     
 
[Retrat de Taumàreta]
 
Θαυμαρέτας μορφὰν ὁ πίναξ ἔχει· εὖ γε τὸ γαῦρον
      τεῦξε τό θ' ὡραῖον τᾶς ἀγανοβλεφάρου.
σαίνοι κέν σ' ἐσιδοῖσα καὶ οἰκοφυλαξ σκυλάκαινα
      δέσποιναν μελάθρων οἰομένα ποθορῆν.
          [AP, IX: 604]
 
Miraclum formæ: tabula hæc habet : oris honestes
      Quam gravis , et magnis qui vigor est oculis !
Ipsa domus custos caudam motabit, opinor,
      Se dominam credens cernere, læta canis. [HG]
 
Thaumareto formam tabula habet; bene utique elatum animum
      effinxit et pulchritudinem placidis conspicuæ oculis.
Blandiretur te conspecta etiam domus custos catella ,
      dominam ædium se putans adspicere. [JFB]
 
De la bella Taumàreta aquest quadre bé ens mostra
      el somriure feliç i l’esguard que enamora.
Fins el gos que vigila la casa remena la cua
      en mirar-te, creient que veu la seva mestressa.
 
Nossis va néixer a Locres Epizefiris (avui, Locris), una colònia grega lòcrida a Calàbria, a la punta de la bota de la península itàlica, on visqué entre finals del segle IV i començaments del III aC. Tan sols ens n’ha arribat una dotzena d’epigrames, tots recollits a l’Antologia Palatina de Constantí Cèfales del segle X, procedents de la Garlanda de Meleagre de Gàdara (segle I aC). Com en el cas d’Ànite, molts dels seus poemes eren inscripcions per a exvots presentats als temples; en quatre ocasions, es tracta de retrats de noies ofrenats a Afrodita, dels quals la poeta destaca la bellesa dels models i la perfecció tècnica del pintor —el nom del qual no esmenta; potser era el mateix en tots els casos?—, de qui fa propaganda subratllant la semblança dels retrats amb les models.
 
V: 170 – És un poema d’amor en què l’autora destaca la seva autoria: remarca dient el seu nom que és ella qui canta la felicitat que dona el fet d’estar enamorada, cosa que no poden conèixer els que no ho han estat mai. 
 
VII: 718 – Un altre poema en què l’autora subratlla el seu nom i la seva terra. S’adreça a algú que suposadament viatja a la llunyana Mitilene, per demanar-li que parli d’ella als compatriotes de Safo — que va viure tres segles abans, i que ja en temps de Nòside era l’admirat paradigma de la poesia d’amor.
 
IX: 604 – Un dels epigrames referit al retrat d’una noia bonica; un retrat tan realista que reflecteix la mirada alegre del model, fins al punt que el seu mateix gos la reconeix.
 
Com en les versions que he fet de Pal·lades i d’Ànite, cito el text grec de l’edició greco-llatina de l’Antologia Palatina que va fer Friedrich Dübner (1881-1890), consultable en línia, i la versió llatina que per a la mateixa edició va fer Jean-François Boissonade de Fontarabie; en un cas també hi cito la versió mètrica que en va fer Hugo de Groot al segle XVII; pel que fa als altres dos poemes triats, aquesta versió manca en l’edició esmentada. M’excuso com de costum pel fet que, en traslladar el text grec a la tipografia estàndard del blog, se m’hi esgavellin certes vocals amb accent o esperit o diftongs amb iotes subscrites.  
 
Imatge (Wikimedia Commons): bust de Nossis de Lòcrida, marbre de Francesco Jerace (1853-1937).
 
Amnistia i llibertat per als presos polítics, els exiliats, els processats i els represaliats.