La Boheme - Pavarotti- "Che gelida manina" Fiamma Izzo d' Amico "Si, mi...

Giacosa / Illica / Puccini

La Bohème (acte I)

Che gelida manina

Che gelida manina!
Se la lasci riscaldar.
Cercar che giova?
Al buio non si trova.
Ma per fortuna
è una notte di luna,
e qui la luna l'abbiamo vicina.
Aspetti, signorina,
le dirò con due parole
chi son, che faccio e come vivo.
Vuole?
Chi son? Sono un poeta.
Che cosa faccio? Scrivo.
E come vivo? Vivo.
In povertà mia lieta
scialo da gran signore
rime ed inni d'amore.
Per sogni, per chimere
e per castelli in aria
l'anima ho milionaria.
Talor dal mio forziere
ruban tutti i gioielli
due ladri: gli occhi belli.
V'entrar con voi pur ora
ed i miei sogni usati
e i bei sogni miei
tosto son dileguar!
Ma il furto non m'accora,
poiché vi ha preso stanza
la dolce speranza!
Or che mi conoscete,
parlate voi. Deh, parlate.
Chi siete?
Via piaccia dir?
 
Quina mà més glaçada! Permeti’m que l’escalfi. Buscar, què importa? A les fosques, no trobarà pas res. Però, per fortuna, és una nit de lluna, i aquí la lluna la tenim a prop. Esperi, senyoreta: li diré en dues paraules qui sóc, què faig, com visc. Vol? Qui sóc? Sóc un poeta. Què faig? Escric. I com visc? Visc. Tot i la meva alegre pobresa, malgasto com un senyor rimes i versos d’amor. De somnis, de quimeres i de castells a l’aire, tinc l’ànima milionària. I ara, del cofre dels meus tresors, m’han robat tots els joiells dos lladres: els seus ulls bells. Han entrat ara amb vostè, i els meus somnis de sempre, els meus somnis més bells, de cop desapareixen! Però no m’importa el furt, perquè hi ha fet estada una dolça esperança. Ara que ja em coneix, parli vostè. Sí, parli. Qui és vostè? M’ho vol dir?
 
Mi chiamano Mimì
 
Sì. Mi chiamano Mimì,
ma il mio nome è Lucia.
La storia mia è breve.
A tela o a seta
ricamo in casa e fuori...
Son tranquilla e lieta
ed è mio svago
far gigli e rose.
Mi piaccion quelle cose
che han sì dolce malìa,
che parlano d'amor, di primavere,
di sogni e di chimere,
quelle cose che han nome poesia...
Lei m'intende?
Mi chiamano Mimì,
il perché non so.
Sola, mi fo
il pranzo da me stessa.
Non vado sempre a messa,
ma prego assai il Signore.
Vivo sola, soletta
là in una bianca cameretta:
guardo sui tetti e in cielo;
ma quando vien lo sgelo
il primo sole è mio
il primo bacio dell'aprile è mio!
Germoglia in un vaso una rosa...
Foglia a foglia la spiro!
Cosi gentile il profumo d'un fiore!
Ma i fior ch'io faccio,
Ahimè! non hanno odore.
Altro di me non le saprei narrare.
Sono la sua vicina che la vien fuori d'ora a importunare.
 
Sí, em diuen Mimì, però el meu nom és Lucia. La meva història és breu. Brodo en roba o en seda, a casa o a fora. Sóc tranquil·la i alegre, i em distrec brodant lliris i roses. M’agraden les coses que tenen un dolç encís: que parlen d’amor, de primaveres, de somnis i de quimeres; les coses que es diuen poesia. M’entén? Em diuen Mimì, no sé per què. Em faig el menjar per a mi sola. No vaig sempre a missa, però prego bastant el Senyor. Visc sola, soleta, allà, en una petita cambra blanca. Miro les teulades i el cel; però quan  comença a desglaçar, el primer sol és per a mi, el primer bes de l’abril és per a mi! Tinc una rosa que creix en una torreta: fulla per fulla la flairo. És tan gentil, el perfum d’una flor! Però les flors que brodo, ai las!, les flors que faig jo, ai las!, no fan olor... No sabria dir-li res més de mi: sóc la seva veïna, que ve a deshora a molestar-lo.
 
Versió meva en prosa de les grans àries de Rodolfo i Mimì al primer acte de ‘La Bohème’. Al vídeo (llicència Youtube), en les veus de Luciano Pavarotti i Fiamma Izzo d’Amico, en una producció de 1986. Tot seguit, encara ve el duo ‘Oh soave fanciulla’, que podeu veure i escoltar també a: https://www.youtube.com/watch?v=pzPW8mXX3bg

Amb un muntatge ben diferent, la posen en escena al Liceu fins al 30 de juny. 

Amnistia i llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats, els processats i els represaliats.