Vecchia zimarra
Vecchia zimarra, senti,
io resto al pian, tu ascender
il sacro monte or devi:
le mie grazie ricevi.
Mai non curvasti
il logor dorso ai ricchi ed ai potenti:
passar nelle tue tasche,
come in antri tranquilli,
filosofi e poeti.
Ora che i giorni lieti
fuggir, ti dico: addio,
fedele amico mio,
Addio, addio!
(De La Bohème, acte IV. Música de Giacomo Puccini, 1896)
Vell abric
Vell abric, escolta,
jo em quedo al pla, i tu ara
has de pujar a la muntanya pia.
Moltes gràcies per tot!
Mai no has blegat l’esquena gastada
davant dels rics ni els poderosos.
Per les teves butxaques,
com en tranquils refugis,
hi han passat filòsofs i poetes.
Ara que els dies feliços
s’han acabat, et dic adéu,
fidel bon amic meu,
adéu, adéu.
Versió meva d’aquesta breu ària de l’acte quart de ‘La Bohème’ de Puccini. Colline el filòsof, un dels bohemis que malviuen com poden en una golfa del Barri Llatí de París, empenyora el seu abric per poder comprar medecines per a Mimì, que s’està morint.
Al vídeo (llicència Youtube), en la veu de Nikolai Ghiaurov. Des de dilluns passat i fins al 30 de juny la presenten al Gran Teatre del Liceu, en una producció del Teatro Regio di Torino, amb direcció artística d'Àlex Ollé i direcció musical de Gianpaolo Bisanti.
Amnistia i llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats, els processats i els represaliats.
Aquest “hi han passat filòsofs i poetes” què creus que vol dir? És una personificació molt curiosa, la d’aquest abric.
ResponEliminaSuposo que vol dir que a les butxaques del seu abric hi solia portar llibres de filòsofs i poetes. I subratlla que l'abric (i el seu propietari) no es van ajupir mai davant dels poderosos.
ResponElimina