Poetes de Balsareny. Joan Cors Vilaseca

 

Joan Cors Vilaseca (1924-2000)
El Castell de Balsareny
 
Al cim d’un turó mol alt
hi ha un Castell que el vent empeny,
però mai el tirarà a terra;
ell es més fort que una guerra:
és el Castell de Balsareny.
 
Jo en tinc d’ell un gran record
i mai en tindré una queixa:
dintre les fortes parets
coronades pels merlets,
hi ha un lloc on jo vaig néixer.
 
A dins d’ell jo he crescut,
a baix als seus peus hi ha el poble;
Balsareny és el seu nom,
poble que coneix tothom
perquè la gent té cor noble.
 
Quan vaig ésser un xiquet gran,
més ben dit, sis anys tenia,
vaig començar a anar a l’escola
junt amb ma germana Lola,
menys si nevava o plovia.
 
Així van passar set anys
quan la cigonya ens visita,
i allà al Castell ens deixà
una germana petita.
 
Convertits ja en tres germans,
Joan, Lola i Antònia,
així vam anar creixent,
respirant aquell fresc vent
que allò sí que era glòria.
 
Em van dir que, al néixer jo,
de part va morir la mare.
L’enterraren per Tots Sants;
tristos records ja llunyans,
però per a mi com si fos ara.
 
Mai la mare he conegut,
sols en retrat la tinc vista,
però sempre l’estimaré
i al cor la porto i portaré
amb una alegria molt trista.
 
Adéu, Castell estimat,
adéu, lloc a on vaig néixer:
tu has vist que aquí m’he fet gran,
jo he vist com ha anat passant
la joventut que aquí em deixa.
 
       [febrer 1976]
 
Així és nostra terra
 
La terra més bella és la catalana,
té la sang vermella com crestes de gall,
bressol d’una raça que és la més ufana;
té fe i és humana i estima el treball.
 
Els catalanistes donem bon exemple
i fem que germini la bona llavor;
és la nostra pàtria el més formós temple,
construït amb pedres de la nostra unió.
 
Que ningú profani la nostra bandera,
ja que a nostra terra no volem traïdors;
que mai tampoc caigui a la mà estrangera,
per ser la bandera dels millors colors.
 
Que entre nosaltres no hi hagi mai guerra,
ni tampoc enveges, enganys ni traïcions,
ja que som nosaltres com ocells de serra 
que entonem alegres les nostres cançons.
 
Són cançons alegres de nostra senyera,
volem escampar-les pels països germans,
perquè nostra terra és la més encisera
i és el nostre lema donar-nos les mans.
 
Quin goig, veure un poble en son cor gravades
les gestes heroiques d’uns temps passats ja,
i les quatre barres de sang dibuixades
a nostra bandera, que ens feu triomfar.
 
Terra catalana, que amb destresa i manya
avença i progressa mirant el demà,
terra de gent noble, d’esperit que no enganya,
bressol d’una raça que mai morirà.
 
      [Balsareny, 2 de febrer de 1977.
      Publicat al Sarment, febrer de 1978, 

      i a Merlets (1992)]
 
Joan Cors Vilaseca, nascut a Balsareny, era conegut com “el Casteller” —i a la mina, on treballava, li deien “Juan del Castillo”—, perquè va néixer al Castell de Balsareny i hi va viure molts anys, ja que els seus pares hi feien de masovers. 
 
Li agradava fer teatre. Va escriure un parell d’obres de teatre curtes; una la van representar a Sant Cugat del Vallès, on va viure deu anys. Li encantaven les obres Terra Baixa i Don Juan Tenorio, de les quals de vegades en recitava fragments. Llegia Verdaguer, Guimerà i Rodoreda, i li agradava escriure poesia, tant en català com en castellà. A part dels dos poemes seleccionats aquí, en va escriure molts altres, com per exemple: La missa primera; Flors de Balsareny; En un país imaginari; Adorable sevillana; Els traginers; L’encís de Pasqua; Flor d’Andalusia; Diada de festa major; Recordant-te; Terra ferma... Estaria molt bé, algun dia, poder-los veure publicats.
 
Foto: Arxiu família Cors-Caballero.