Du Fu - Pluja de primavera

 

Du Fu (712-770 dC)
Pluja de primavera
 

春夜喜雨

好雨知时节
当春乃发生
随风潜入夜
润物细无声
野径云俱黑
江船火独明
晓看红湿处
花重锦官城

Bona pluja en una nit feliç de primavera

Coneix la bona pluja la seva estació:
quan ve la primavera, és qui ens porta la vida.
Segueix com d’amagat el vent dintre la nit,
i humiteja les coses, suau, calladament.
Sobre els camins del poble, són ben negres els núvols;
a la barca del riu tan sols hi ha encès un llum.
A l’albada es pot veure la terra roja i xopa,
i les flors que embelleixen, humides, la ciutat.
 

He fet una adaptació meva, ben lliure, en alexandrins, d’aquest poema. No he tingut presents les versions que en van fer Marià Manent (“La plugeta”, dins L’aire daurat, 1927) i Josep Carner (“La plujola”, dins Lluna i llanterna, 1935): el documentat article de Manel Ollé “La pluja de Du Fu en la poesia de Carner i Manent”, dins Gèneres i formes en la literatura catalana d’entreguerres (1918-1939) (Lleida: Punctum & Trilcat, 2005, pàg. 11-26) mostra com tots dos poetes van partir de la mateixa versió anglesa de Lancelot Alfred Cranmer-Byng, dins A Lute of Jade (1909), que fantasiosament afegeix al poema papallones i perles en jardins imperials, que els traductors catalans, és clar, van incorporar a les respectives adaptacions.
 
Jo he fet servir, també ben lliurement, la versió francesa de Léon-Hervey Saint-Denis, Poésies de l’époque des Tang (1862), que potser és igualment força lliure, i la de Mark Alexander en línia (chinese-poems.com), que cita altres traduccions a l’anglès, de W. Hung (1952), D. Hinton (1990), S. Owen (1996) i B. Watson (2002), versions que no he consultat. De tota manera, poso el text original del poema (que baixo d’internet, i que també Manel Ollé cita), perquè pugueu comprovar fins a quin punt al meu torn m’avinc a l’original o el traeixo.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) retrat de Du Fu, pintura molt posterior a la seva època; b) estàtua de Du Fu a Chengdu, província de Sichuan, a la Xina.
 
Amnistia per a tots els exiliats, processats i represaliats. Llibertat i autodeterminació.