Du Fu - Resposta al consell d'un amic

Du Fu (712-770)
Resposta al consell d’un amic 
 
奉答岑參補闕見贈
窈窕清禁闥，罷朝歸不同。君隨丞相後，我往日華東。
冉冉柳枝碧，娟娟花蕊紅。故人得佳句，獨贈白頭翁。
 
Sortint de l’Audiència pels tranquils passadissos,
travessem les portes del Palau, senyorials i belles,
 
i tombem en diferent sentit: tu envers ponent
amb els ministres de l’Estat; jo, a l’altra banda.
 
Al meu cantó, les branques del saüc són verdes, fràgils.
A tu et sobten les flors vermelles damunt teu.
 
Oh, camins separats! Tu escrius amb gentilesa 
per prevenir –ai, en va!– aquest vell caparrut.
 
Du Fu va ser un poeta xinès de la dinastia Tang, al segle VIII de la nostra era. Li va tocar de viure la revolta del general An Lushan, l’any 755, que va provocar una guerra civil que es diu que va causar 36 milions de morts. De primer, el nou règim va empresonar el poeta; després fou alliberat i va obtenir un càrrec modest a la cort, però va protestar contra una injustícia comesa contra un amic seu i va tornar a ser detingut; finalment, es va haver d’exiliar. En aquest poema crec que evoca amb ironia resignada el dia que va decidir d’exiliar-se, mentre un amic seu li aconsellava de quedar-se al seu poble i acomodar-se a la nova situació, per adversa que fos. Poso el text xinès perquè comproveu si l’he traduït bé; de fet, he assajat aquesta versió lliure a partir d’una versió anglesa segurament no menys lliure.

Imatge: ‘Passeig d’una dama a cavall’, còpia del segle XII de Li Longmian, d’un dibuix de Zhang Xuan (segle VIII). Secció d’un rotlle horitzontal, tinta i colors sobre seda. Col·leccions del Museu de Palau, Taichung (Taiwan) (Wikimedia Commons).

Amnistia per als exiliats, els processats i els represaliats. Llibertat i autodeterminació.