Ronsard - Tres poemes

Pierre de Ronsard (1524-1585)

Tres poemes
 
Je vi tes yeux
 
Je vi tes yeux dessous telle planete,
Qu’autre plaisir ne me peut contenter,
Sinon le jour, sinon la nuit, chanter,
Allege moi, douce plaisant’ brunette.
 
O liberté, combien je te regrette !
Combien le jour que je vi t’absenter,
Pour me laisser sans espoir tourmenter
En ceste genne, où si mal on me traite !
 
L’an est passé, le vintuniesme jour
Du mois d’Avril, que je vins au sejour
De la prison où les Amours me pleurent :
 
Et si ne voi (tant les liens sont forts)
Un seul moïen pour me tirer dehors,
Si par la mort toutes mes morts ne meurent.
 
          [Amours, 14 - 1553]
 
T’he vist els ulls
 
T’he vist els ulls guiat per tal planeta
que cap altre plaer em pot consolar 
si no és, de dia com de nit, cantar:
apiada’t de mi, dolça bruneta.
 
Oh, llibertat, quin greu, el teu caprici!  
Quin dolor, el jorn que et vaig veure marxar,
sense esperança fent-me turmentar
en mon infern amb tan cruel suplici! 
 
Ara fa un any, el dia vint-i-unè, 
del mes d’abril, que vaig caure de ple 
en aquesta presó on amors em ploren;
 
i no sé pas com me’n puc deslligar
o per fugir-ne trobar algun mitjà,
si per la mort les meves morts no es moren.
 
 
Mignongne, levés-vous 
 
Mignongne, levés-vous, vous estes paresseuse,
Jà la gaie Alouette au ciel a fredonné,
Et ja le Rossignol frisquement jargonné,
Dessus l'espine assis, sa complainte amoureuse.
 
Debout-donq, allon voir l'herbelette perleuse,
Et vostre beau Rosier de boutons couronné,
Et vos œillets aimés, ausquels avés donné
Hyer au soir de l'eau, d'une main si songneuse.
 
Hyer en vous couchant, vous me fistes promesse
D'estre plus-tost que moi ce matin éveillée,
Mais le sommeil vous tient encor toute sillée:
 
Ian, je vous punirai du peché de paresse,
Je vois baiser cent fois vostre œil, vostre tetin,
A fin de vous aprendre à vous lever matin.
 
          [Continuation des Amours, 23 - 1555]
 
 
Lleva’t, minyona
 
Lleva’t, minyona, va, no siguis tan mandrosa,
que ja l’alegre alosa al cel ha refilat
i el feliç rossinyol amb tendresa ha enlairat,
amagat dintre l’arç, una albada amorosa.
 
Alça’t i anem a veure la gespa amb rou perlada
i el teu bonic roser, ple de poncelles ja,
i els clavells estimats, que ahir vares regar
al vespre, amb una mà tan gentil i acurada.
 
Ahir, abans d’adormir-te, em vas fer la promesa
d’alçar-te abans que jo i encetar el dia nou,
però encara la son les parpelles et clou.
 
Vull castigar-te, doncs, pel pecat de peresa:
et besaré cent cops els ulls i el coll i el pit,
perquè ben d’hora aprenguis a llevar-te del llit.

 

 
Mignonne, allons voir si la rose 

                                 A Cassandre

Mignonne, allons voir si la rose
Qui ce matin avoit desclose
Sa robe de pourpre au Soleil,
A point perdu ceste vesprée
Les plis de sa robe pourprée,
Et son teint au vostre pareil. 

Las ! voyez comme en peu d'espace,
Mignonne, elle a dessus la place
Las ! las ses beautez laissé cheoir !
Ô vrayment marastre Nature,
Puis qu'une telle fleur ne dure
Que du matin jusques au soir ! 

Donc, si vous me croyez, mignonne,
Tandis que vostre âge fleuronne
En sa plus verte nouveauté,
Cueillez, cueillez vostre jeunesse :
Comme à ceste fleur la vieillesse
Fera ternir vostre beauté.
 
         [Odes, 17 – 1545]
 
Minyona, vejam si la rosa
 
Minyona, vejam si la rosa
que aquest matí ha vist desclosa
sa vesta de porpra al sol,
haurà perdut aquest vespre
els plecs de sa porpra vesta
i, als teus ulls, el seu color.
 
Ai, ja veus que en poca estona,
la flor ha deixat, minyona,
caure el seu bonic vestit!
Ben cert, madrastra és Natura,
ja que una tal flor no dura
més que del matí a la nit!
 
Doncs, minyona, si em vols creure,
mentre els anys fan de bon veure
en sa tendra novetat,
cull-la, cull la jovenesa:
car, com la flor, la vellesa
farà entendrir ta beutat.
 

Els poemes d’amor de Ronsard són una autèntica meravella. En català hi ha, que jo sàpiga, antologies amb versions de Pere Rovira (Les roses de Ronsard, Proa 2009) i de Begoña Capllonch, Amors de Cassandra, Adesiara 2013), que tanmateix no conec; i d’alguns poemes esparsos a cura de Natàlia Izard, a Poesia Francesa (MOLC, Ed. 62 i La Caixa, 1985). De tota manera, per no trepitjar els drets de ningú, aquí he posat les meves pròpies versions, lliures i maldestres, molt inferiors sens dubte a les altres traduccions —però que per a mi ja fan el fet— d’aquests dos sonets i una cançó.
 
Imatges (Wikimedia Commons): a) Anònim: retrat de Ronsard, oli sobre tela (1630), Musée des Beaux-Arts de Blois; b) Ronsard, segons una litografia  de François-Séraphin Delpech (+1825); c) Johannes Vermeer: ‘Noia dormint’, oli sobre tela (c.1656) Metropolitan Museum of Art, Nova York.
 
Amnistia per als exiliats, els processats i els represaliats. Llibertat i autodeterminació.