Dante / Forese - Tenzone (2)

Dante Alighieri / Forese Donati
Tenzone (2)
 
2.     Forese a Dante
 
L’altra notte mi venn’ una gran tosse,
perch’i’ non avea che tener a dosso;
ma incontanente che fu dì fui mosso
per gir a guadagnar ove che fosse.
      Udite la fortuna ove m’adusse:
ch’i’ credetti trovar perle in un bosso
e be’ fiorin’ coniati d’oro rosso,
ed i’ trovai Alaghier tra le fosse
      legato a nodo ch’i’ non saccio ’l nome,
se fu di Salamon o d’altro saggio.
Allora mi segna’ verso ’l levante:
      e que’ mi disse: «Per amor di Dante,
scio’mi»; ed i’ non potti veder come:
tornai a dietro, e compie’ mi’ viaggio.
 
                  * * *

L’altra nit em va venir una gran tos
no tenint res que l'esquena em tapés,  
però al matí vaig sortir pels carrers 
buscant de fer negocis o el que fos.
      I vet ací on la fortuna em portà:
en comptes de trobar perles en bosses
o molts florins d’or de llei, vaig trobar
Alighieri entremig d’unes fosses
      estacat en un nus, que no en sé el nom,
de Salomó o d’algun savi eminent.
Llavors va fer un senyal cap a llevant,
      i va cridar-me: “Per l’amor de Dant, 
deslliura’m!”; però no vaig saber com,
i em vaig girar i vaig marxar al moment.
 
                   [Versió: R. Carreté]
 
Versió més literal: L’altra nit em va venir una gran tos / perquè no tenia res per posar-me a l’esquena; / mes, tan bon punt fou de dia, em vaig moure / per aconseguir un guany o bé el que fos. // Escolteu on la fortuna em va dur: / que jo pensava trobar perles en una arqueta de boix / i bells florins encunyats amb or roig, / i em vaig trobar Alighieri entre les tombes // lligat a un nus del qual no en sé el nom, / si fos de Salomó o d’un altre savi. / Llavors em vaig senyar mirant cap a llevant: // i ell em va dir: “Per l’amor de Dante, / deslliga’m”; i jo no podia veure com fer-ho: / em vaig girar a la dreta i vaig seguir el meu viatge.
 
Comentari: Forese reprèn el tema de la tos, ara aplicat a ell mateix, que de nit té fred; i passa tot seguit a explicar que, l’endemà al matí, anant per la ciutat en busca de negocis, es va trobar Dante enmig d’un cementiri amb un dogal al coll, que no sap “si era de Salomó o d’un altre savi”. Un “nus de Salomó” era un disseny en forma de cinta molt recargolada que no tenia principi ni fi; fora, per tant, equivalent a un nus o un llaç impossible de desfer, que aquí s’interpretaria com el dogal al coll d’un condemnat a ser penjat, o bé per les cadenes d’un empresonat per deutes. Segons Guiberteau, a la Florència de l’època hi havia un franciscà, fra Salamone da Lucca, a qui tothom temia perquè era el cap de la Inquisició i un furibund perseguidor d’heretges. Es tractaria, doncs, de tornar a Dante l’advertència que també ell estava en perill de ser perseguit per les seves idees heterodoxes i ser condemnat a mort.
 
Imatge (Wikimedia Commons): Domenico de Michelino, Dante i la Divina Commedia, oli sobre tela (1465), Duomo de Florència.
Amnistia i llibertat.