Dante / Forese - Tenzone (3)

Dante Alighieri / Forese Donati
Tenzone (3)
 
1.     Dante a Forese

Ben ti faranno il nodo Salamone,
Bicci novello, e petti delle starne,
ma peggio fia la lonza del castrone,
ché ’l cuoio farà vendetta della carne;
      tal che starai più presso a San Simone,
se·ttu non ti procacci de l’andarne:
e ’ntendi che ’l fuggire el mal boccone
sarebbe oramai tardi a ricomprarne.
      Ma ben m’ è detto che tu sai un’arte,
che, s’egli è vero, tu ti puoi rifare,
però ch’ell’è di molto gran guadagno;
      e fa·ssì, a tempo, che tema di carte
non hai, che·tti bisogni scioperare;
ma ben ne colse male a’ fi’ di Stagno.
 
               * * *
 
Bé prou que et farà un llaç en Salomó,
Bicci novell, que amb perdius fas pitança,
mes la llonza del xai serà pitjor,
que el seu cuir de la carn prendrà venjança;  
      tant, que et veuràs a prop de Sant Simó,
si no fas per manera de no anar-hi;
i entén que no menjar no és pas millor,  
que ja és tard per mudar l’itinerari.
      Però m’han dit que tu coneixes bé
un art amb què, si és cert, te’n pots refer,
i amb el qual pots obtenir un bon guany;
      doncs fes-ho a temps, perquè de mala carta 
no et cal témer; per tant, has d’apartar-te,
que no et passés com als fills de l’Estany.
 
                   [Versió: R. Carreté]
 
Versió més literal: Bé prou que te’l faran, el nus d’en Salomó, / Bicci novell, i els pits de les perdius; / però pitjor ho farà la llonza de l’anyell, / que el cuir prendrà venjança de la carn; // així que et veuràs més a prop de (la presó vora l'església de) Sant Simó / si no t’espaviles per escapolir-te’n / i has d’entendre que, ni fugint del mal menjar / ara ja seria massa tard per comprar-ne d’altre. // Però m’han dit que tu coneixes bé un art (el d’esmunyir-te, o de robar?) / que, si és veritat, te’n podries sortir, / i que et podria comportar un bon guany; // doncs, fes-ho a temps, perquè per proves escrites no has de témer, /  de manera que et cal deixar de treballar (o de fer les coses que solies fer: és a dir, de robar), / que prou malament els ha anat als fills de Stagno.
 

Comentari: Un dels sonets més enrevessats pels possibles dobles sentits que se’ns esmunyen. Dante retreu al seu amic que el llaç al coll (el perill de veure’s condemnat per la Inquisició) l’hi podrien posar també a Forese, per golafre, ja que li agrada menjar pits de perdiu i llonzes d’anyell (potser també en temps de dejuni i abstinència, això no ho precisa); i que per càstig serà assotat amb un flagell de cuir (potser cuir del mateix anyell que ell s’havia menjat, i que ara en pren venjança). Però Chiarini creu que “el cuir (és a dir, la pell) de l’anyell” es referiria als pergamins en els quals hom anotaria els deutes de Forese. Dante li diu que perilla que el tanquin a la presó florentina de Burella (al costat de l’església de Sant Simó, prop d’on Forese vivia) si no s’espavila a fugir i a canviar de vida. Aparentment, l’acusa només de golafreria, però per a Guiberteau el mot “novello” significaria també “novici” en el sentit de neòfit —en aquest cas, referit al cercle herètic dels monistes— i per tant “fugir del mal menjar” es referiria també a l’aliment espiritual inadequat i perillós que rep dels amics que, igual que Dante, freqüentava Forese. I li aconsella que, com que encara la Inquisició no té proves documentals contra ell (o bé atès que ell no té proves documentals per contradir l’eventual acusació), s’aparti de les males companyies ara que hi és a temps, no fos cas que li passés com als fills d’aquell Stagno que els erudits no han documentat (i que, escrit amb minúscula, podria referir-se als habitants d’un estany, un lloc d’aigües estancades, com a metàfora de la tancada societat florentina). Per a Chiarini, el “tema di carte” es referiria a la por pels documents que demostrarien els seus deutes, i els “fills de Stagno” serien uns malfactors coneguts. Els dubtes sobre el significat del text condicionen i molt la meva adaptació, que en resulta més descordada encara.
 
Imatge (Wikimedia Commons): a) Giotto di Bondone: El Paradís, fresc amb el retrat de Dante (c. 1350), capella de Santa Maria Magdalena, Museo del Bargello, Florència; b) Dante Gabriel Rosetti, Giotto pintant el retrat de Dante, aquarel·la sobre llapis (1842), col·lecció privada.
Amnistia i llibertat.