Les cançons del ‘Decameró’ català de 1429

Preliminar

El 1429 un autor anònim va acabar la traducció del Decameró al català. Una traducció que ha arribat als nostres dies en una còpia de 1492, feta a Sant Cugat del Vallès, i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1716). La crítica ha elogiat unànimement l’encert i la bellesa d’aquesta traducció, contemporània de la que Andreu Febrer va fer en vers, el mateix any 1429, de la Divina Comèdia.

La traducció catalana medieval del Decameró va ser publicada el 1910 a Nova York per Jaume Massó i Torrents, en una edició que va ser copiada textualment per un misteriós A.H.R. [inicials, segons Eusebi Coromina, d’Alfredo Herrero Romero] en una publicació “pirata” de 1964, en una anomenada “Col·lecció Renaixença” de l’Editorial AHR, precedida d’una introducció de quatre pàgines del mateix AHR (tan sols quatre, afortunadament, ja que estan farcides d’errades lingüístiques increïblement garrafals). Aquesta edició “pirata” va resultar especialment nefasta perquè, segons esmenta Lola Badia, l’erudit Germà Colon estava preparant des de 1962 una edició crítica de la traducció de 1429 per a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” de l’Editorial Barcino (que els anys 1926 i 1928 ja n’havia publicat dos volums, amb pròleg de Carles Riba, seguint l’edició de Massó) i l’aparició del llibre d’AHR va fer que Barcino renunciés a la seva publicació.

La fama de Boccaccio va fer que al segle XV es traduís al català part de la seva obra. A part d’aquesta versió anònima del Decameró, tenim la versió del darrer dels contes d’aquest recull, la masclista Història de Valter e Griselda, que Bernat Metge va traduir al català partint de la versió llatina que en va fer Petrarca, i desconeixent que es tractava d’un conte de Boccaccio en vulgar (però l’anònim traductor català del Decameró sí que ho sabia, i va inserir el text de Metge al lloc corresponent de la seva versió, en comptes de traduir-lo ell de bell nou). També Ramon Miquel i Planas va publicar el 1908 una versió de la Fiammetta boccacciana, atribuïda a un tal Pere Roca de mitjans del segle XV, de qui res no se sap. I encara tenim el Corbatxo, traduït per Narcís Franch al segle XIV, imprès el 1498 en un incunable avui perdut, editat per F. de B. Moll el 1935 a partir del manuscrit que es conserva, i reeditat el 1982.

Que jo sàpiga, l’única traducció moderna completa del Decameró en català era de la de Francesc Vallverdú (Edicions 62 / MOLU, 1984; La Butxaca, 2008). El 2018, l’editorial Punctum, de Lleida, va publicar una traducció del Decameró que el 1967 havia fet M. Aurèlia Capmany; l’edició és a cura de Carles Biosca, Eusebi Coromina i  Joan Francesc Silvente.

Com és sabut, l’obra de Boccaccio consta de cent contes agrupats de deu en deu, contats per deu narradors en deu jornades. I al final de cada jornada, el florentí hi va incloure una balada en vers. Doncs bé, l’anònim traductor català va pensar que seria més adient per als seus lectors substituir aquelles balades per cançons catalanes del seu temps, que fossin agradables al públic receptor de l’obra. De fet, tan sols va arribar a posar-hi quatre cançons (al final de les jornades I, V, VI i VIII), deixant per a les altres al seu manuscrit un espai en blanc que mai no va emplenar. Em proposo transcriure-les totes quatre, i emprendre després, si escau, la traducció de les deu cançons del text original.

Bibliografia:  

Lola Badia, «Sobre la traducció catalana del “Decameron” de 1429», a Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona [en línea], 1974, vol. 35, p. 69-101 [Consulta: 27-10-2020]: https://core.ac.uk/download/pdf/38982994.pdf  

Eusebi Coromina, “El Decameró, vicissituds de la primera traducció al català modern”, Visat, 26, novembre 2018 [Consulta: 27-10-2020]: http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles/121/217//2//eusebi-coromina.html

Martí de Riquer, «Boccaccio en la literatura catalana medieval (El Corbaccio y Bernat Metge y la traducción catalana del Decamerón de 1429)», a Filología Moderna, XV, núm. 55, Universidad de Madrid, 1975, pàg. 451-471.

Germà Colon, «Un aspecte estilístic de la traducció medieval del Decameron», article de 1971, després inclòs dins La llengua catalana en els seus textos, I, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1978, pàg. 235ss.

David Romano «Il Decameron nelle biblioteche catalane (1485-1509)», a Cultura Meridionale e letteratura italiana. I. I modeli narrativi dell’età moderna, Nàpols 1985, pàg. 101-105.

Josep Romeu i Figueras, «Les poesies populars de la traducció catalana del ‘Decameron’ (Sant Cugat del Vallès, 1429)», a Medievalia, 9, 1990, pàg. 203-218. https://ddd.uab.cat/pub/medievalia/medievalia_a1990n9/medievalia_a1990n9p203.pdf

Amedée Pagès, “Les poésies lyriques de la traduction catalane du Décaméron”. Annales du Midi, année 1934, pages 201-217. https://www.persee.fr/doc/anami_0003-4398_1934_num_46_183_5247  

María Hernández Esteban, «Introducción», a Giovanni Boccaccio, Decamerón. Edición de M.H.E., ‘Letras Universales’, 150, Cátedra, Madrid, 32ª ed., 2001, pàg. 78-79

Francesc Vallverdú, «Les traduccions catalanes del Decameró», Quaderns d’Italià, 19 (2014), pp. 109-124. https://ddd.uab.cat/pub/qdi/qdi_a2014n19/qdi_a2014n19p109.pdf  

Francesc de B. Moll, El 'Corbatxo' de Boccaccio traduït al català per Narcís Franch (segle XIV), Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana, XVII (1935), pàg. 5-40 i 64-120, amb un glossari que ocupa les pàg. 121-131 i 149-156. Reeditat dins Textos i Estudis Medievals, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1982. 

Imatge (Wikimedia Commons): John William Waterhouse: The Decameron, oli sobre tela (1916), Lady Lever Art Gallery, Port Sunlight, Wirral, Anglaterra.

Amnistia i Llibertat.