Singularitats del Decameró català. 10. Un 'rapporto a tre' improvisat

10/ Un ‘rapporto a tre’ improvisat
Jornada V, novel·la 10
 
Dioneo explica l’última narració de la jornada cinquena, no sense abans justificar-se pel fet de ser “en part deshonesta”, i insta les dames a estendre llurs “delicades mans cullint les roses e lexant star les spines; la qual cosa fareu lexant los dolents homens star ab la malaventura e ab deshonestedat”.
 
El conte tracta d’un home vell i ric de Perusa, de nom Pietro, solter, del qual hom creia que “per vellesa e per impotència havia stat e stava de prendre muller”, però que al final es va decidir a casar-se amb “una donzella  jova e bella”, tan ardenta que “haguera amat més pendre dos marits que hu”. En realitat, resulta que al vell li agraden més els nois que no pas les noies. Aviat, la jove casada comprèn que amb el seu marit no hi havia res a fer:
 

Questo dolente abbandona me, per volere con le sue disonestà andare in zoccoli per l'asciutto, e io m'ingegnerò di portare altrui in nave per lo piovoso. [...] Egli che sapeva che io era femina, perché per moglie mi prendeva se le femine contro all'animo gli erano? [...] io offenderò le leggi sole, dove egli offende le leggi e la natura. » [GB]

 

Aquest malaurat m’ha ben abandonada, per voler amb la seva deshonestedat anar amb esclops per l’eixut, i jo me les enginyaré per portar algú altre en vaixell per l’humit [...] Ell, que sabia que jo era dona, per què em va prendre per muller si les dones li eren contràries al gust? [...] jo ofendré tan sols les lleis, mentre que ell ofèn les lleis i la naturalesa. [DC]

 

Aquest dolent me ha del tot abandonada e vol que per la sua dolència yo·l faça anar a Cornualla, perquè per satisfer a sa dolència e complaure a ma voluntat, yo·m studiaré de portar-ne altre en nau sobre coberta. [..] Mas pus ell lo malvat sabia que yo era fembre, per què em prenie, pus les fembres son axí contraries a son voler. [DC, que omet l’última frase del paràgraf.]

 
Observem que el nostre traductor, aprofitant que abans el marit ha estat titllat de “dolente”, després substitueix “disonestà” per “dolència” i omet l’expressió popular “andare in zoccoli per l'asciutto” (literalment, “anar amb esclops per l’eixut”, que era un eufemisme per referir-se a l’homosexualitat) i per tant no completa l’antítesi de la ironia quan la dona continua dient que procurarà “portar algú altre en vaixell per l’humit”. DC hi afegeix, això sí, una frase irònica que es treu del sarró, aquest fer anar el seu marit “a Cornualla”, en el sentit de posar-li banyes. I al final de les reflexions de la muller, decidida a cometre adulteri, DC omet la frase “jo només ofendré les lleis, mentre que ell ofèn les lleis i la naturalesa”.
 
La dona contacta amb una alcavota, que Boccaccio descriu així:
 

una vecchia, che pareva pur santa Verdiana che dà beccare alle serpi [GB]

 

Una vella, que semblava tanmateix santa Viridiana, que dona menjar a les serps [R]

 

una bona dona vella, qui paria Santa Sophia sense virtuts [DC]

 
La iconografia mostrava santa Viridiana com una anacoreta que vivia al desert i donava menjar a les serps (la ironia és que, sota l’aspecte d’una fervorosa beata, la vella era una alcavota sense escrúpols); com que no devia tractar-se d’una santa gaire coneguda a Catalunya, DC la compara amb una altra santa, Sofia (que significa “saviesa”), per així indicar que era una dona sàvia, però “sense virtuts”. 

 
La vella posa en contacte l’esposa desdenyada amb un jove galant. Pietro se’n va a sopar a casa d’un amic i la dona s’afanya a convidar el seu enamorat; però el marit torna a casa de sobte, i el jove s’amaga a quatre grapes sota un cistell de pollastres, cobert amb un sac. Pietro explica que quan anaven a sopar, el seu amic ha descobert que l’esposa de l’amic tenia un amant amagat sota l’escala, i que s’ha posat en evidència quan ha començat a esternudar. Marit i muller comenten, tot fent escarafalls, la infidelitat d’aquella dona. Mentrestant, un ase s’acosta al sac on s’amagava el jove i li trepitja la mà; aquest fa un crit de dolor i és, al seu torn, descobert. L’home acusa la seva dona de ser igual que la muller del seu amic; i ella li replica que aquella era infidel al seu espòs tot i que ell la satisfeia, mentre que Pietro no compleix:
 

è una vecchia picchiapetto spigolistra e ha da lui ciò che ella vuole, e tienla cara come si dee tener moglie, il che a me non avviene. [GB]

 

és una vella rosegaaltars i hipòcrita i obté d’ell tot el que vol, i ell la tracta bé com s’ha de fer amb una esposa, cosa que a mi no em passa [R]

 

és una vella pollosa qui ha d’ell tot ço que vol i la té cara, axí la deu tenir muller de marit, la qual cosa a mi no sdevé [DC]

 
De tota manera, la sang no arriba al riu, perquè resulta que Pietro reconeix el jove amant, al qual ell mateix li havia anat al darrere durant temps:
 

Il quale essendo da Pietro riconosciuto, sì come colui a cui Pietro per la sua cattività era andato lungamente dietro  [GB]

 

el qual fou reconegut per Pietro, com aquell a qui Pietro, a causa de la seva dèria, havia empaitat llargament [R]

 

de Pere fo reconegut axí com aquell a qui Pere per la sua dolentia era anat molt derrera [DC]

 
Pietro tranquil·litza el jove i el convida a sopar, i diu a la seva esposa que després “yo dispondré en aquesta cosa de manera que tu no t’hauràs de clamar”. Tots tres s’asseuen a taula, sopen i després se’n van al llit. I el narrador, Dioneo, acaba així el conte:
 

Dopo la cena, quello che Pietro si divisasse a sodisfacimento di tutti e tre, m'è uscito di mente. So io ben cotanto che la mattina vegnente infino in su la piazza fu il giovane, non assai certo qual più stato si fosse la notte o moglie o marito, accompagnato. Per che così vi vo' dire, donne mie care, che chi te la fa, fagliele; e se tu non puoi, tienloti a mente fin che tu possa, acciò che quale asin dà in parete tal riceva. [GB]

Després de sopar, allò que Pietro havia pensat per a satisfacció de tots tres, m’ha marxat del cap. Però sé molt bé que fins i tot l’endemà al matí el jove, a la plaça, no estava gens segur de si a la nit havia fet més companyia a la muller o al marit. Per això us vull dir, senyores meves estimades, que a qui te la fa, tu fes-la-hi també; i si no ho pots fer, guarda-t’ho al cap fins que puguis, a fi que rebi igual que un ase que topa en una paret. [R]

 

E aprés sopar, allò que Pere divisà per dissimular ço que era stat, feu. E aprés scé jo bé que al matí vinent Pere acompanyà lo jove fins a la plaça, e aquí pres son comiat. E per ço vos vull dir, dones mies molt cares, que qui tal vos farà, tal li feu; e si tot no podeu, teniu-hi sment fins que puscau, car qui tal reebrà tal donarà per algun peccat no n’haurà. [DC]

 

Aquí veiem que el traductor català aplica diversos canvis al relat original. Primer, que la idea del marit –fer un trio al llit— ja no és “per a satisfacció de tots tres”, sinó “per dissimular ço que era stat”, cosa que no fa gaire sentit. Després, s’obvia que el narrador fingeix, discretament, que no recorda els detalls d’aquella nit. Seguidament, que és el mateix Pietro qui acompanya el jove a la plaça i se n’acomiada; i, sobretot, DC omet –tanta precisió li devia semblar escandalosa?–que el noi no estava segur de si havia estat més parella de l’home o de la dona. Finalment canvia el refrany final, sense que el canvi suposi, al meu entendre, cap millora. Segurament el traductor es devia sentir incòmode davant el tema de l’homosexualitat del marit i del consegüent ménage à trois final, i va procurar de mitigar-ho, ell sí, “per dissimular ço que era stat”.  
 
Imatge (Wikimedia Commons): Miniatures de còdexs medievals: un àpat de nobles; un setge; una lliçó universitària.
Amnistia i llibertat.