Singularitats del Decameró català. 7. Les metàfores de madona Catella

7/ Les metàfores de madona Catella
Jornada III, novel·la 6
 
Ricciardo desitja Catella, casada amb Filippello; per haver-la, li fa creure que el seu marit l’enganya amb la muller de Ricciardo i que la parella s’ha citat en uns banys públics; i la convenç de presentar-s’hi ella en lloc de l’altra per posar en evidència la infidelitat de Filippello; Catella, gelosa i enfurida, hi va. Llavors és Ricciardo qui, fent-se passar per Filippello, manté relacions amb Catella. fent-li creure que ell s’imagina estar amb la dona de Ricciardo. En acabat, Catella increpa l’amant pensant-se que és el seu marit, i entre altres diatribes li etziba: 
 

Ma, lodato sia Idio, che il tuo campo, non l'altrui, hai lavorato, come tu ti credevi. Non maraviglia che stanotte tu non mi ti appressasti: tu aspettavi di scaricar le some altrove, e volevi giugnere molto fresco cavaliere alla battaglia; ma, lodato sia Idio e il mio avvedimento, l'acqua è pur corsa all'in giù, come ella doveva. [...] io t'ho avuti miglior bracchi alla coda che tu non credevi. [GB]

 

Però, lloat sigui Déu, que el teu camp has llaurat, i no pas el d’un altre, com pensaves. No em meravella que aquesta nit no m’hagis acuitat; tu esperaves descarregar el paquet en una altra banda, i volies arribar com un cavaller molt fresc a la batalla; però, lloat sigui Déu i la meva perspicàcia, l’aigua tanmateix s’ha escolat tota avall, per on calia [...]; jo t’he posat a la cua uns llebrers millors que no et pensaves. [R]

 

Mas loat sia Deu com en lo teu camp e no en altre has lavorat. Cert no es maravella si anit tu no·m deyas res, car tu esperaves descarregar la somada a altre e volies venir ab altre cavaller a la batalla; mas loat ne sia deu com abuy às coraguda la hocha e jo la é guanyada [...] car jo t’he agut millor lebrer a la coha que tu no·t cuydaves. [DC]

 
Aquí observem un error, qui sap si derivat d’una errada prèvia en la còpia de l’original: el traductor posa “hocha” (oca) on Boccaccio hi posava “acqua” (aigua), i la metàfora perd el sentit. DC diu “avui has corregut l’oca i jo l’he guanyada”, com si es tractés d’un joc; GB feia un joc de paraules molt més explícit: “has treballat el teu camp i no el d’altri; pensaves descarregar en una altra banda, però l’aigua s’ha escolat per on tocava”.
 
Al final, Ricciardo descobreix que és ell, i no pas Filippello, el qui ha gaudit dels favors de Catella; aquesta s’indigna molt, però en acabat s’adona que ha estat víctima de la pròpia gelosia i credulitat, i que en realitat “foren pus saborits los besos del enamorat que del marit”. Llavors Catella perdona Ricciardo per la burla que li ha fet, i “sàviament hobrant, moltes vegades gaudiren”. I el narrador acaba afegint-hi un prec: “e nosaltres faça Déu, ab engan o sens engan, gaudir la nostra”. Amén.
 
Imatge (Wikimedia Commons): Thomas Stothard, The Dance, 7th day Boccacio’s Decameron, oli sobre tela (c.1828), Auckland Art Gallery, Nova Zelanda.
Amnistia i llibertat.