2021 - Reis gasius

2021

 

Any vint-i-u,

vine ja i du 

llum i escalfor

per tant dolor;

sigues distint

del dos mil vint,

que ens ha aterrit

amb la covid

i ha portat dol

i desconsol;

lluny del renou

de l'any dinou,

que el desencís

del meu país

va anar acreixent

a tanta gent;

ni vinguis buit

com el divuit,

ni amb el calfred

dur del disset,

tan ominós

que resultà,  

com venturós

vam somniar;

vine curull

de raó i pau,

mira amb bon ull

qui d’un catau

que es diu palau

no vol ser esclau;

fes que l’afany

d’un poble ardit

que és agredit

mai més ferit

trobi el seu guany;

el calabós

obre, veloç,

al coratjós

que hi és pels vots

que oferí a tots;

afavoreix

que torni prest

del seu segrest

el qui pateix

i es troba lluny

dels seus; i fes

que ja mai més

hi hagi odi als cors

dels encegats

que es veuen forts

i ens volen torts,

si no mig morts,

i subjugats;

fes que assenyats

ens entenguem,

no ens barallem,

i junts trobem

el bon camí

que cal seguir;

fes que el procés,

nau de progrés,

trobi un bon vent

potent i fort

que ens meni a port.

I dona’ns sort

a tots. Amén.

 

 

Reis gasius

 

Avui cap Rei

no m’ha portat

l’únic present

que he demanat:

per l’innocent

la llibertat.

 

Només carbó,

menyspreus i por:

atonyinat

i assenyalat

com a causant

del mal que ens fan.

 

Quan, reprimit   

i esfereït,

en lloc d’amor

m’han dut temor,

ja he, sense fre,       

perdut la fe.

 

També he perdut

candor i virtut:

hom no és igual

davant les lleis.

Per això, mal  

puc creure en Reis.

 

Dos poemes meus, escrits respectivament el 31 de desembre de 2017 i el 5 de gener de 2018 i publicats a 'Vora el pedrís del trull' (2019); el primer l'he anat modificat cada cap d'any. Així hom pot constatar que, dissortadament, les circumstàncies que els varen motivar no han millorat, ans al contrari.

 

Us desitjo un 2021 molt millor que aquest.