Singularitats del Decameró català. 5. Masetto, el jardiner constant

 
5/ Masetto, el jardiner constant
Jornada III, novel·la 1
 
Aquesta narració ens conta la divertida història de Masetto, que es fa llogar de jardiner d’un convent de monges i, fent-se passar per sord-mut, obté els favors sexuals de totes, fins i tot de la mare superiora. Quan aquesta s’endú el jardiner a la cambra per al seu ús exclusiu, les altres monges es lamenten, perquè el noi no anava a treballar a l’hort, on elles l’esperaven. L’original diu:
 

con gran querimonia dalle monache fatta che l'ortolano non venia a lavorar l'orto [GB]

 

amb grans queixes de les monges pel fet que l’hortolà no venia a treballar l’hort [R]

 

les monges totes feyen gran clamor com no·ls venie entrecavar les cols [DC]

 
Aquí, el canvi de “no venia a treballar l’hort” per “no els venia a entrecavar les cols” té una connotació sexual molt més explícita. El nostre traductor (o la versió original que feia servir) crec que millora el text de Boccaccio.
 
Al final de la narració, ja enriquit com a administrador del convent i havent-hi deixat diversos fills, a qui el narrador anomena “mongetons”, se’n torna a casa seva. Vegem primer com el narrador ens parla dels fills:
 

come che esso assai monachin generasse, pur sì discretamente procedette la cosa che niente se ne sentì... [GB]

 

com que ell havia engendrat molts mongets, tanmateix va portar la cosa tan discretament que ningú no ho va saber... [R]

 

E ja que ell ab l’abadessa e ab totes les altres monges engendràs molts mongetons, axí sàviament se procehí fer que de aquesta cosa res no’s sentí... [DC]

 
Aquí veiem com el traductor especifica, per si algú no ho havia entès, que els “molts mongets” els havia engendrats amb l’abadessa i amb totes les monges, cosa que l’original omet per obvi. Per curiositat, vegem com han traduït aquest “monachin” les edicions que comparo: “bastants escolanets” [FV]; “tot de mongets” [MAC]; “muchos frailecitos” [MHE]; “a few little monastics” [JMR]; “nombre de moinillons” [FR].

 
El narrador, Filòstrat, acaba així la història:
 

Così adunque Masetto vecchio, padre e ricco, senza aver fatica di nutricar figliuoli o spesa di quegli, per lo suo avvedimento avendo saputo la sua giovanezza bene adoperare, donde con una scure in collo partito s'era se ne tornò, affermando che così trattava Cristo chi gli poneva le corna sopra 'l cappello. [GB]

 

Així doncs, Masetto vell, pare i ric, sense haver de preocupar-se per l’alimentació dels seus fillets ni per les despeses d’ells, havent sabut per la seva prudència aprofitar bé la seva joventut, se’n va tornar a allà d’on havia vingut amb una destral al coll, afirmant que així tractava Crist a qui li posava les banyes sobre el capell. [R]

 

Axí, donchs, Maseto, assats rich e pare de molts fiyls nodrits sens treball, havent sabut de hobrar en sa joventut, exint de sa terra pobre ab una destral al coll, aprés molt temps s’entornà  rich e ben amant entre sos amichs e parents. E veus quin guardó ret nostre Senyor en aquells qui en tal manera servexen e fan bones hobres. [DC]

 
Aquí el nostre traductor no ha gosat traslladar la frase final, que potser va trobar blasfema. Si les monges eren considerades “esposes de Crist”, Masetto evidentment li havia posat les banyes; i a la tradicional doctrina que Déu premia els que obren bé, Boccaccio oposa, per boca de Filòstrat, aquest acudit que devia fer riure per escandalós. Però la versió catalana es conforma amb una frase banal que es remet a l’ortodòxia del premi a les “bones obres”, cosa que en aquest cas no deixa de ser també una ironia, però molt més suau que l’original. 

Imatges (Wikimedia Commons): Sophie Gengembre Anderson, The song, oli sobre tela (1881), Wolverhampton Art Gallery; Sophie Gengembre Anderson, Love in a mist (s. XIX), col·lecció privada.
Amnistia i llibertat.