Delfos

Delfos
Temple d'Apol·lo a Delfos. Foto meva (2008)

dijous, 24 de desembre del 2020

Anònim - Oh, gran meravella





Anònim (s. XV)
Oh, gran meravella
 
Oh, oh, oh, gran meravella!
 
Gran meravella esta nit:
que una verge n'ha parit,
i n’és romasa poncella.
 
Gran meravella de Josep:
si bé porta tan gran gep,
bé juga a l’escampella.
 
Gran meravella, verament:
que les neules i el piment
m’han fet jugar la gonella.
 
Ara, senyors, escoltats,
prec-vos no us adormiats,
e dir-vos n'he una fort bella:
 
botifarres, companyons,
e lletades e ronyons
bé fan cantar la paella.
 
Cançó XXVI (pàg. 149) del llibre ‘Cançons Nadalenques del segle XV’, de Josep Romeu i Figueras (Barcino, 1949). N’he actualitzat una mica l’ortografia. L’escampella o escampilla era el joc de bòlit (fer saltar un bastonet de fusta (bòlit) colpejant-lo per un extrem amb un altre bastó (cana). El piment era una beguda on es barrejava vi amb mel i pebre. La gonella era un vestit compost de cos i faldilla més o menys llarga. Les lletades eren la carn de xai vora les costelles o sota els ronyons. La cançó reflecteix una festa dels pastors després d’haver anat a adorar al portal de Betlem; la primera estrofa parla de la virginitat de Maria després d’haver infantat; la segona, amb ironia, de sant Josep, que és feliç jugant al bòlit tot i portar “tan gran gep”. Llavors, els pastors beuen piment, mengen neules i juguen a cartes (s’hi juguen la gonella i tot) per no adormir-se, mentre couen a la paella botifarres, carn i ronyons per sopar.  



Imatges: Naixement, front de l’altar de Cardet (detall), segona meitat del segle XIII, Museu Nacional d’Art de Catalunya; Herrad de Landsberg, ‘La Nativitat’, miniatura del ‘Hortus Deliciarum’ (1185) (Wikimedia Commons), còpia de Wilhelm Stengel per a l’edició de Christian Moritz Engelhardt publicada per Johann F. Cotta a Stuttgart el 1818; afortunadament, perquè el còdex original del segle XII, guardat durant centúries a l’abadia de Hohenburg i conservat després a la biblioteca municipal d’Estrasburg, va ser destruït arran de l’incendi d’aquesta ciutat durant la guerra franco-prussiana de 1870.
Bon nadal amb salut i un millor 2021 a tothom. Amnistia i llibertat.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

4 comentaris:

  1. Helena Bonals25 de desembre del 2020, a les 21:28

    Quina necessitat hi havia que Maria fos verge? Ho trobo força ridícul.

    ResponElimina
    Respostes
    1. KRT26 de desembre del 2020, a les 13:47

      La revista “Sàpiens” ho explica bé:

      «Segons les sagrades escriptures, Maria va ser la mare de Jesús malgrat la seva natura de verge. La concepció del messies responia a l’obra de l’esperit sant, que havia fecundat a la verge de forma miraculosa. Però segons altres evangelis, els considerats apòcrifs, Maria era una dona normal, que fins i tot havia tingut més fills que no pas el salvador (alguns d’aquells evangelis afirmaven que Sant Joan Baptista era, en realitat, germà carnal de Jesús).
      »La clau de tot l’embolic s’explica, en part, per un error de traducció. Els hebreus del moment van qualificar a Maria com una almah, que significa “noia jove” i no pas verge. Però a la Septuaginta, o bíblia dels setanta (redactada dos-cents anys abans del naixement de Jesús i vigent fins dos segles desprès de la mort de Jesús), el mot hebreu almah fou traduït com a parthenos, mot grec que vol dir “noia jove”, però també “verge”.

      »I aquest fou l’origen de tota la controvèrsia divina. Al Concili de Nicea de l’any 325 de la nostra era, l’església va adoptar la virginitat de Maria com a dogma de fe, davant les tendències arrianes que negaven la divinitat de Jesús, i que creien que el fill de Déu era, en realitat, un ésser humà, fill de Maria i Josep, fecundat a la manera tradicional (sense intervenció de coloms divins).
      »Verge o noia jove? Un altre cop estem en la disjuntiva entre raó i fe. Cadascú pot tindre la seva pròpia visió, però el que és innegable és que l’origen de la controvèrsia de l’origen sagrat de Jesús pot tindre l’origen en un error de traducció.»
      Jo, això, quan estudiava el batxillerat, ho sabia per una nota que hi havia a la Bíblia de Montserrat, que explicava aquesta confusió entre el mot arameu que volia dir “noia jove” i que va ser traduït per “verge”, i així ho vaig posar en un treball de curs que es deia “Secundum Scripturas”, i que malauradament no vaig recuperar, en què defensava que moltes de les profecies que suposadament s’havien complert en la vida de Jesús en realitat o no s’havien acomplert, o no es podia demostrar, o s’havien fet expressament per adaptar-se a la profecia (com quan Jesús va entrar a Jerusalem a llom d’una somera “perquè es complissin les escriptures”). Un cop lliurat el treball vaig tenir que el professor, que era un mossèn, em suspengués per descregut... però em va posar un excel·lent.

      Elimina
  2. Helena Bonals26 de desembre del 2020, a les 19:30

    Pessoa, com a l'heterònim Alberto Caeiro, deia que la verge Maria era simplement una "maleta", aquesta metàfora em va sorprendre molt, però és ben bé el que devia ser si només havia servit per portar Jesús dintre.
    No m'estranya que et posessin excel·lent, i cum laude tampoc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. KRT30 de desembre del 2020, a les 13:30

      Conec el poema de Pessoa/Caeiro. Sí, el sentit de la maleta és que Maria només servia com a "contenidor" carnal del Déu fet home. Tanmateix, l'Església després li va adjudicar un paper important com a intercessora privilegiada; ja als Evangelis, a l'episodi de les noces de Canà, veiem com una simple insinuació d'ella mou el seu fill a fer un miracle. I no es pot negar que, a través de tantes i tantes advocacions, Maria juga un paper preponderant en la religió i en la devoció cristianes.

      Elimina

El vostre comentari és pendent de moderació. Cal signar-lo amb nom i cognoms. Gràcies.

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)