Machado-Forn: Record infantil

Antonio Machado (1875-1939) / Josep Forn i Talló (1886-1936)

Record infantil

Una tarda grisa i freda

pels que passen pel carrer;

però dintre de l’escola

la mainada hi està bé.

Uns cartells de coloraines

amb la Torre de Babel,

i el Diluvi, i la Mar Roja,

i els lleons amb Daniel.

Una tarima, una taula

 i un mestre bo com el pa,

que es fa vell i porta ulleres

i un llibre obert a la mà.

I un bell estol de mainada

que va cantant la lliçó:

—Deu vegades cent fan mil;

mil per mil, un milió.

Una tarda grisa i freda

pels que passen pel carrer;

però a dintre de l’escola

la mainada hi està bé.

Vet aquí una adaptació “històrica” al català d’un conegut poema de Machado, que transcric al final per comparar. El poema en català jo l’havia llegit de petit —abans que l’original castellà— en un llibret de lectures escolars de la meva mare, un llibret que havia perdut de vista durant molt de temps. I en recordava ben bé el començament i el final, però em ballaven alguns versos del mig. L’havia buscat per internet, però en diferents pàgines on n’havia trobat esment —i que semblen copiades l’una de l’altra— el citaven amb evidents errades i hi faltaven versos o fragments de vers, que la meva mala memòria m’impedia de recompondre. Per altra banda, no sabia qui era l’autor de l’adaptació.

Un dia, per un atzar afortunat, vaig retrobar el llibre a les golfes de casa. Es titula “El meu llibre”, i són uns contes originals de C. Schmit (sic), que no és altre que l’alemany Christoph von Schmid (1768-1854), autor de nombrosos contes edificants per a la quitxalla. Els contes són adaptats al català per Josep Forn (l’igualadí mossèn Josep Forn i Talló, sacerdot i poeta, assassinat el 1936) i amb il·lustracions de Cervelló, és a dir, Enric Cervelló i Bach (1894-1985), excel·lent il·lustrador de llibres i conegut dibuixant  de postals i cromos a l’època; va il·lustrar també el llibre “L’Estrella. Iniciació a la lectura catalana”, de Josep Junquera i Munné, editat el 1932 i reeditat el 1935.

Tornant a “El meu llibre”, la portada interior indica que és un “Segon llibre de lectura” i que es tracta d’una “tercera edició corregida”. Està publicat per la Llibreria Montserrat, de Salvador Santomà, al carrer d’en Fiveller, 43, de Barcelona, i és datat el 1931 (en algun lloc he trobat que les dues edicions anteriors eren també de 1931, però jo no hi posaria la mà al foc). El volum, de 168 pàgines, conté també interessants apunts didàctics per als mestres: notes de lectura, exercicis de llenguatge, de redacció i de dibuix i propostes de reflexió al final de cada conte.

Els contes, en llenguatge planer —lògic, en tant que adreçats a un públic infantil— però no exempt d’elegància, busquen edificar els infants amb uns determinats models de comportament, o proposar exemples a evitar, sempre d’acord amb uns codis relacionats amb valors com la generositat, la solidaritat, el respecte o l’esforç personal; evidentment també des d’un punt de vista religiós, però no són pas “vides exemplars” beates i piadoses, sinó historietes senzilles amb moraletes clares. Personalment, ara que he rellegit els contes, trobo que n’hi ha alguns de discutibles —d’algun aspecte dels quals jo dissentiria clarament, si fos el cas—, però també n’hi ha, i no pas pocs, que estan prou bé. A més, n’hi ha molts que, en llegir-ne el títol o veure’n els dibuixos, descobreixo que els tenia desats en algun racó de la memòria. I els poemes els trobo bonics: clars i humans en llur senzillesa. Les il·lustracions de Cervelló —n’hi ha moltes: un dibuix per a cada conte, caplletres i culs de llàntia per als poemes; la majoria en blanc i negre, però amb algunes làmines intercalades en color— són realment delicioses.  

No cal dir que el poema de Machado, que surt a la pàgina 44, no forma part dels contes de Schmid, ni en consta explícitament l’autor de l’adaptació, però crec indiscutible que devia ser el mateix mossèn Forn, a qui no dubto tampoc a atribuir l’autoria dels altres poemes que apareixen ara i adés entre mig dels contes: “Pluja” (pàg. 12); “La cigonya” (16); “El llargandaix està plorant” (24; el títol sembla clarament inspirat en la cançó de Lorca, però el contingut dels versos no s’hi assembla gens: sembla una creació lliure de mossèn Forn partint del títol de l’original); “La son” (28); “Rotllo” (40); “Arbres sense niu” (48); “Sol de matí” (52); “Cançó sense solta” (60); “Balada de donya Rata” (64); “Cu-cut!” (72); “La lluna, la bruna” (76), i “Cançó de l’arbret mullat” (82). Curiosament, en el cos del llibre, tots aquests poemes apareixen sense títol, que sí que s’indica a l’índex final. Examinant els poemes, estic convençut que són escrits directament en català —llevat de la traducció del poema de Machado i la del títol de la cançó de Lorca—; en cap cas no se n’indica l’autor, cosa que goso atribuir a la modèstia de mossèn Forn; i, en els dos casos esmentats, tampoc no s’indica l’autor del poema traduït o inspirador de l’adaptació catalana.

Hi ha una breu biografia de mossèn Forn, obra d’Antoni Dalmau i Jover, titulada “Auster, senzill i noble. Mn. Josep Forn i Talló (1886-1936)”, publicada per la Fundació del Sant Crist d’Igualada l’any 1987. No s’hi fa esment explícit d’aquest llibre, però sí que se’n reprodueixen tres dels poemes (“La cigonya”, “Rotllo” i “La lluna, la bruna”), atribuïts expressament a mossèn Forn; i en un dels quals es cita la procedència d’El meu llibre. Per tot plegat, crec que la resta dels poemes del llibre, així com la traducció de “Record infantil”, són obra també, sense cap dubte, del sacerdot igualadí.

He transcrit el poema amb un parell de modificacions: als versos 2 i 18 canvio “per als” per “pels” per mantenir l’heptasíl·lab, i grafio “carrer” en lloc de “carrê”, forma usual a l’època de trasncriure les –r mudes en poesia, en cas que la seva hipotètica pronúncia afectés la rima o la mètrica; als versos 3 i 19 accentuo “però” amb accent greu i no agut; i al vers 10 desaccentuo “bo”, que apareixia amb accent agut, i corregeixo “al pa” per “el pa”. En algunes pàgines del llibre hi he detectat alguna errada d’impremta, bàsicament l’omissió d’alguna lletra, i també alguna errada gramatical, que jo no gosaria atribuir a Forn —que era professor de català i de llatí— sinó a la manca d’una revisió de les galerades. Però en conjunt, com a llibre de lectura escolar als anys 30 (i també als anys 60, quan el vaig llegir jo), crec que era un bon recurs pedagògic dintre el que devien ser en aquella època els estàndards de l’ensenyament.

Antonio Machado (1875-1939)

Recuerdo infantil

Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de lluvia tras los cristales.

Es la clase. En un cartel

se representa a Caín

fugitivo, y muerto Abel,

junto a una mancha carmín.

Con timbre sonoro y hueco

truena el maestro, un anciano

mal vestido, enjuto y seco,

que lleva un libro en la mano.

Y todo un coro infantil

va cantando la lección:

mil veces ciento, cien mil;

mil veces mil, un millón.

Una tarde parda y fría

de invierno. Los colegiales

estudian. Monotonía

de la lluvia en los cristales.

[De ‘Soledades’ (1907)]

Imatges: Josep Forn i Talló, dibuix de Junceda (del llibre d’Antoni Dalmau); portada d’El meu llibre, de l’edició que en tinc a casa; pàgina on surt publicat, sense títol ni autor, el poema; portada del llibre d’Antoni Dalmau; Antonio Machado (Viquipèdia); un altre poema de Mn. Forn amb cigonyes a la caplletra i com a cul de llàntia, al costat d'una làmina de colors.

Amnistia i llibertat per a tots els presos polítics, els exiliats i els represaliats i perseguits per la independència. I un any 2021 que sigui molt millor per a tothom.