Singularitats del Decameró català. 13. La mestressa i el rector fan la digodaina

 
13/ La mestressa i el rector fan la digodaina
Jornada VIII, novel·la 2
 
Pànfilo narra la divertida història del capellà de Varlungo (“un rector jove e molt gentil de la persona per fer lo servey de les dones”), que es vanta de la potència dels capellans...
 

perché noi maciniamo a raccolta [GB]

perquè nosaltres molem a represa [R]

car nosaltres stam reposats e menjam millor [DC]

 
Segons una nota a la versió castellana de MHE, ‘moler a represa’ seria fer anar el molí amb aigua embassada, no pas aigua corrent; i voldria dir que els capellans, com que no tenen una vida sexual tan intensa com els seglars, quan s‘hi posen tenen més vigoria. En tot cas, el traductor de Sant Cugat va optar per innovar i explicar-ho d’una manera més directa i entenedora.
 
Doncs el bon rector, per ficar-se al llit amb madona Belcolor aprofitant que el seu marit és fora, li promet donar-li cinc lliures, que ella necessita per fer-se arreglar la filosa i desempenyorar uns vestits; però en aquell moment l’home no porta diners al damunt. Na Belcolor li retreu que, com tots els capellans, el rector és poc de fiar, per l’experiència que va tenir amb ell mateix una amiga seva:
 

tutti siete così gran promettitori, e poscia non attenete altrui nulla: credete voi fare a me come voi faceste alla Biliuzza, che se n'andò col ceteratoio? Alla fè di Dio non farete, ché ella n'è divenuta femina di mondo pur per ciò: se voi non gli avete, e voi andate per essi. [GB]

 

tots sou uns grans prometedors, i després no compliu res; us penseu que fareu amb mi com vós li vau fer a na Biliuzza, que se’n va anar amb l’etcètera? A fe de Déu que no ho fareu, perquè ella, tanmateix, ha esdevingut per això una dona de món. Si no en teniu, aneu-ne a buscar. [R]

 

vosaltres sou tots grans prometedors e puys no ateneu res: e creet-vos fer a mi axí com fes a na Belussa, qui se n’anà ab lo floviol sonant? No fareu, a fe de Deu, car ella ne es stada enganada; per què, si vos no les haveu, anau per elles e portau-les. [DC]

 

El nostre traductor substitueix aquell “etcètera” per un ben nostrat “flabiol sonant” que hi encaixa prou bé. Omet, en canvi, que l’amiga enganyada pel clergue va acabar esdevenint una “dona de món”.

El mossèn obté, al final, els favors de na Belcolor perquè li deixa la seva jaqueta en penyora de les cinc lliures promeses. Però de seguida se les engipona per recuperar la peça de roba sense haver de pagar: envia un fadrí a demanar a na Belcolor que li deixi el morter de cuina, i després, quan sap que el marit ja ha tornat, li envia el vicari dient que li torna el morter i demanant-li a canvi la jaqueta que li havia deixat en penyora. El marit s’enfada amb la dona, per haver gosat exigir una penyora al bon mossèn, i li diu que d’ara endavant li doni tot el que demani. Na Belcolor torna la jaqueta al vicari, tot dient-li que digui al rector “que vos may no picareu en son morter”. El rector, en saber-ho, se’n riu, dient al vicari que “si ella no·m presta lo morter, ni·m faré yo a ella lo boix”, és a dir: que si ella no li deixa el morter, ell tampoc no li farà a ella de mà de morter o picamà, un joc de paraules prou entenedor.

 
Na Belcolor està un temps enfadada amb el rector, per la seva enganyifa; però al final ell li fa por amenaçant-la amb les penes de l’infern, i a la tardor ella accedeix novament a tenir-hi relacions d’una manera normalitzada i habitual. Ell, a canvi, fa que li posin una membrana nova a una pandereta que la dona tenia espatllada, i a més li va fer penjar un cascavell “domesquí”, segons el nostre traductor.
 

poscia, avendola minacciata il prete di farnela andare in bocca del Lucifero maggiore, per bella paura entro, col mosto e con le castagne calde si rappattumò con lui, e più volte insieme fecer poi gozzoviglia. E in iscambio delle cinque lire le fece il prete rincartare il cembal suo e appiccarvi un sonagliuzzo, e ella fu contenta. [GB]

 

després, havent-la amenaçat el clergue de fer-la anar a la boca de Llucifer el gran, li vingué molta por, i amb el most i les castanyes calentes es va reconciliar amb ell, i després moltes vegades tots junts se’n van fer un bon tip. I a canvi de les cinc lliures, el clergue li va fer posar nova pell a la pandereta i hi va fer penjar un cascavell, i ella en va estar contenta. [R]

 

e puys, menaçant-li lo rector de paraula, dient-li que·n faria saber a Lucifer lo major, per bella pahor entrà en pau migensant lo most e les castanyes, e moltes voltes ensemps feren despuys la digodayna. E, en esmena de les ·V· lliures li feu despuys lo rector rescatar lo tamboret seu e y feu metre un cascavell domesquí, e ella fo contenta axí com si d’ell hagués hagut tot lo món. [DC]

 
A part de l’afegit de la darrera frase, “així com si d’ell hagués hagut tot lo món”, i del detall que el cascavell fos “domasquí” (adjectiu derivat de Domàs, nom català medieval per Damasc, aplicat a teixits i metalls de qualitat), d’aquest fragment final en destacaria la curiosa expressió de “fer la digodaina” com a sinònim de fer l’amor. Un mot que no figura als diccionaris catalans, però que penso que podria ser com un dels “refranys bagatel·la” que Romeu ha estudiat en tantes cançons populars; en tot cas, el traductor català devia pensar que els seus lectors bé en copsarien el sentit. L’original diu “fecer gozzoviglia”, que he traduït per “fer-se’n un bon tip” (de fet, gozzoviglia vindria a ser un gran festí). FV ho tradueix per “moltes vegades ensems feren gresca”; MAC, per “moltes vegades van fer festa gran”; MHE, per “varias veces luego se corrieron la juerga”; JMR hi posa “many a jolly time they had together”; i FR, “firent plusieurs fois ripaille ensemble”.

Imatges (Wikimedia Commons): a) Dante Gabriel Rosetti, The Bride, oli sobre tela (1865), Tate Britain, Londres; b) Diego Velázquez, Las hilanderas, oli sobre tela (1656), Museo del Prado, Madrid; c) Johannes Vermeer, Het melksmeisje (La noia de la llet), oli sobre tela, c. 16760, Rijksmuseum, Amsterdam; d) Nicolas Lancret, Noia a la cuina, oli sobre fusta (1720), The Wallace Collection, Londres.  

Amnistia i llibertat.