Anònim (s. XV-XVI)
[Sol sol gi gi A B C
Sol sol gi gi A B C
enamoradico vengo
de la sol fa mi re.
Iba a ver a mi madre
a quien mucho amé.
Íbame cantando
lo que os diré:
Sol sol gi gi A B C.
enamoradico vengo
de la sol fa mi re.
Iba a ver a mi madre
a quien mucho amé.
Íbame cantando
lo que os diré:
Sol sol gi gi A B C.
Enamoradico vengo
de la sol fa mi re.
Un conegut villancet que apareix al 'Cancionero de
Palacio' o 'Cancionero musical de los siglos XV y XVI', publicat per
Luis Asenjo Barbieri (1890) i després per Higini Anglès, 'La música en la
corte de los Reyes Católicos' (1947), i estudiat també per Josep Romeu i
Figueras (1965). La partitura s'ha conservat, i així sabem que la notació del
primer vers seria: "sol sol fa fa mi mi re", és a dir, que la repetició
"gi gi" es cantava en "fa", i les lletres "A B C"
es cantaven "mi mi re". Segurament el cant devia anar acompanyat de
gesticulació o coreografia. Una versió diferent afegeix al final de les
tornades un "re ut re"(com és sabut, "ut" equivalia
antigament a "do"). En canvi, el "la" del vers 3 i del final sembla que
és simplement l'article gramatical, no pas la nota musical.
Imatge (Wikimedia Commons): un foli del manuscrit original
del 'Cancionero...' que no correspon a aquest poema.
Llibertat, amnistia, autodeterminació.
Els jocs de paraules i la poesia... sempre junts!
ResponEliminaTens raó, Helena. A mi sempre m'han fascinat els jocs de paraules, els dobles sentits, les al·literacions, les paronomàsies, els calemburs... De vegades en dic "celebració de la paraula".
Elimina